 Publicat per Grup A  16 de juny, 2013 Crónica de Iván:
EL LÁRGO VIAJE
Llevábamos casi dos semanas locos con el Whatsapp organizando todo el viaje, al final fuimos Rosa, Blanca, y un servidor. Que si tú te encargas de esto, que si yo pongo la casa, que si yo el coche, lleva esto, lleva lo otro, consejos catastrofistas al más puro estilo del presentador Pedro Piqueras en sus mejores tiempos sobre que hay que llevar de ropa… (… por que en la bajada se te congelan las manos, luego el cuerpo, y los órganos empiezan a fallar…) Menos mal que yo había vivido allí y el Envalira no tiene secretos y se su clima, y pese a estar toda la semana pendiente del parte, pintaba bueno.
Salimos hacia Puigcerdà el día antes de la marcha y ya estábamos cansados, pues el viaje de ida resultó más movido de lo esperado, dos sustos por el camino, uno con la bici de Blanca (Se cayó del techo en mitad de la C-58 y pareció un escena de The Fast And The Furious 7, pesadilla en Sabadell) que aunque hagamos broma fue una situación muy peligrosa para los demás coches y para nosotros mismos ya que la bici quedo en el carril central y nosotros en el izquierdo…) , y el otro susto fue con una “posesión semi-demoniaca” que casi nos saca de la carretera cuando Blanca después de whasapear con su móvil durante rato en silencio, habla sin darse cuenta de su elevado e inesperado tono de voz en mitad de un silencio apacible… jejeje. Después de esos dos problemillas finalmente todo se solucionó como esperábamos , llegando a las 20:30h con un paseo por el Llac de Puigcerdà y una buena cena en el Rte. Kennedy, todo sumado junto con el cansancio ayudó a dormir mejor y descansar lo posible para la batalla que tocaba el día siguiente.
EL DÍA D
Daban las 06:30 h y nuestros ojos se abrían al son del irritante despertador que anunciaba la llegada del gran día, ¿No se por qué pero hoy no costó despertar tanto como otros días? Abriendo la ventana y respirando aire puro viendo amanecer el sol detrás del Puigmal ayuda y mucho, pero los nervios ahí estaban.
La Ruta Pirineáica de Les Tres Nacions nos esperaba, una marcha que, a priori, solo presenta la dificultad de subir un puerto duro, 28 Kms del Port d’Envalira a 2.408m (casi 50 Kms desde la Seu d’Urgell a 690m) y 3 kms del Col du Puymorens a 1.915m en 140 Kms de recorrido, siendo hasta La Seu d’Urgell llano y descendiendo, y una vez coronado el Puymorens lo mismo. La principal gracia de esta marcha reside en que en una sola se atraviesan tres países y se asciende el puerto asfaltado más alto de todo el Pirineo.
Continuar llegint … TRES NACIONS: 15-6-2013 »
 Publicat per Grup A  15 de juny, 2013 grup A: MARGANELL “Restaurant El Casot” Tel. 93 835 70 73 – 78 44
ANADA: per Molins de Rei, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Martorell, Abrera, Olesa de Montserrat, Monistrol de Montserrat, mitja pujada a Montserrat i desviació a Sant Cristòfol, ctra. de Marganell, desviació a El Casot i arribada al restaurant.
TORNADA: per Can Massana, Monastir de Montserrat, Monistrol, Olesa de Montserrat, Martorell, Sant Andreu de la Barca, Pallejà, Molins de Rei i Barcelona.
SORTIDA: a les 7:30h. del PALAU REAL, 120 Qm. / 1.570 mts.
Crónica de Xavi:

Després de quinze dies sense sortida oficial, a causa del mal temps de dissabte passat, ens vam ajuntar catorze del A i el grup de llebrers que coincidia amb nosaltres en part del recorregut. A Esplugues, l’Alfred es va unir als llebrers per fer l’anada amb ells. El dia va clarejar radiant i la previsió apuntava una jornada d’allò més calorosa. Això li va donar un plus de duresa a la jornada ja que vam haver de patir temperatures de fins a 37 º en alguns punts del recorregut. L’anada va ser bastant ràpida fins a Monistrol. Amb poc més de quaranta quilòmetres a les cames vam començar a pujar cap a Montserrat. A partir d’aquí vem generar un recorregut alternatiu pels que, amb molt de seny, van decidir eludir la pujada a Can Massana pel Casot. L’alternativa era la pujada fins al Monestir de Montserrat.
Després de sis quilòmetres de ascensió prenem un desviament a la dreta cap Marganell, situat gairebé a la sortida d’un revolt i ben indicat. Alli ens dividim en dos grups de set amb la finalitat de trobar-nos més tard a la barrera que dóna accés al Monestir. Serà la tercera vegada que pugi a Can Massana pel Casot i el primer que faig és preguntar-me si sóc masoca, encara que em poden les ganes de gaudir d’un paisatge espectacular tot resseguint la vessant nord de Montserrat. Vam començar a baixar per una carretera estreta i amb unes vistes molt boniques a la dreta. En poc més de dos quilòmetres arribem al Veïnat de la Calsina on ens trobem amb algunes rampes curtes però intenses. Deixem el terme de Monistrol per introduir-nos al de Castellvell, la carretera s’eixampla i l’asfalt és de primera. Baixem cap a Marganell passant per Sant Cristòfol, el paisatge és de gran bellesa i passem al costat de la primera de les quatre ermites que trobarem al nostre pas, la de Sant Cristòfol (s. XI). Continuem baixant i en un parell de quilòmetres passem per la segona, situada igualment en un paisatge fotogràfic, l’ermita de Sant Jaume (s. XII).

Arribem a la cruïlla i agafem la carretera en direcció Marganell per desviar-nos a l’esquerra, una mica abans d’entrar a Marganell. Creuem la riera de Marganell i ens introduïm al Veïnat del Casot que ens rep amb unes rampes que freguen les dues xifres. El Josep Maria, que pujava per primera vegada, proclama que això promet i la veritat és que no s’equivocava en absolut. Tercera ermita al nostre pas, la de Sant Esteve (s. XII) que acull un petit cementiri, de postal. Apartes la vista de l’ermita i et trobes amb dos-cents metres al 12% de regal. Comences a estar content… Un descanset de sis-cents metres ens fa agafar aire per superar el que ve. La carretera comença a endurir-se de forma progressiva amb puntes molt altes, fins arribar a la zona de ciment, on ens espera un quilòmetre terrible. Del ciment esquerdat va sortint un conglomerat de còdols lluents que fan que les rodes perdin adherència. Durant 1 qm. no baixarem de les dues xifres.
Darrera, el Sergio, el Sebas i jo ens retorcem com serps sobre la bici i ens distanciem lleugerament, cadascun puja com pot. Jo, tot just puc sobrepassar els 6 qm. / h. Arribem a la carretera que puja a can Massana on reagrupem amb la resta i pugem fins l’ermita de Santa Cecília (s. XI).
Ja portem més de setanta quilòmetres a les cames i s’agraeix un baixadeta per deixar anar una mica les cames. Reagrupem a la barrera amb els companys del recorregut alternatiu i baixem a esmorzar a Monistrol on ens trobem amb l’Alfred, que va venir al nostre encontre per a fer la tornada amb el grup. La tornada va ser bastant pesada per a molts, altres en canvi, es van atrevir amb la Creu d’Olorda com a guinda d’una bonica jornada.
D’aquesta sortida em quedo amb la il · limitada capacitat de patiment que tenen el Jesús i el Sebas. M’impressiona com el Jesús, amb la seva malmesa esquena i el Sebas amb molt pocs quilòmetres a les cames, fan que sigui possible gaudir de la seva companyia.
 Rafel y Aris coronando la Creu d’Olorda
 5 de los 7 que subieron el Casot, en la fuente de la cima de Can Massana
 Todo el grupo en la fuente frente al bar de Monistrol
 Publicat per Grup A  1 de juny, 2013 grup A: EL PONT DE VILOMARA “Bar Cruce”. Tel. 93 831 69 90
ANADA: per Molins de Rei, Rubí, Les Fonts, Terrassa, Alt de Les Estenalles, Mura, Rocafort i El Pont de Vilomara.
TORNADA: per Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar, Rellinars, Alt de l’Obac, Terrassa, Les Fonts, Rubí, Sant Cugat, Les Planes, Vallvidrera i
Barcelona. SORTIDA: a les 7:00h. del PALAU REAL, 140 Qm. / 1.943 mts.
Crónica:
Segunda salida del año por encima de los 2.200 metros de desnivel. Que junto a los cerca de 150 kilómetros la convierten en una salida realmente dura.
Hoy tuvimos muchas bajas, pero finalmente nos juntamos 10 socios y dos invitados, de gran nivel, que esperamos que repitan. El tiempo fue de lo más extraño y cambiante, pasando de los 15 grados durante la primera mitad de la etapa hasta el almuerzo, a los más de 30 en algunos momentos de la segunda mitad.
Éste año invertimos la ruta con respecto al pasado. Salimos hacia Molins de Rey. Giro a la derecha hacia Rubí. A partir de ahí, la carretera no deja de subir. Una vez pasadas las Fonts, giramos a la derecha para subir la riera de Terrassa. Acostumbra a hacerse muy larga. Al acabarla, ya enfilamos hacia Les Estenalles: 15 km. Es un puerto sin grandes porcentajes e incluso con algunas zonas de descanso bastante llanas, pero los kilómetros se van notando, especialmente si se sube fuerte. A unos 5 kilómetros de l cima hay una zona llana, pero el último kilómetro y medio, se agarra. Todo el grupo corona sin novedad.
Bajada rápida por el otro lado, con bastante frío y desvío a la izquierda hacia Mura. Una rampa dura de un kilómetro para subir a Rocafort y seguimos bajando hasta el Pont de Vilomara. Almuerzo y foto.
Al salir del almuerzo, calor. Nos dirigimos hacia Castellbell i el Vilar, donde comienza el segundo puerto de la jornada: l’Obac. Es la segunda vez que lo subimos ésta temporada, aunque no es lo mismo hacerlo con 100 km. en las piernas y tras haber subido ya más de 1.000 metros. Es un puerto que no llega a las 7 km. pero con algún porcentaje del 9% y el calor se hace sofocante en algunos momentos.
Una larga bajada hasta Sant Cugat, para desde allí coger la carretera de Les Planes. Una vez pasada la Floresta algunos siguen por Vallvidrera, mientras otros giramos por el In-Out para entrar a la ciudad por L’Arrabassada.
Gran salida y el próximo sábado: muchos kilómetros y el terrible Tagamanent.

 Publicat per Grup A  25 de maig, 2013 ANADA: per Badalona, Montgat, El Masnou, Premià de Mar, Vilassar, Mataró,
Arenys, Canet, Sant Pol, Calella, Sta. Susana, Tordera i Hostalric.
TORNADA: per La Batllòria, Sant Celoni, Villalba Sasserra, variant de Cardedeu,
La Roca, Vilanova del Vallès, Montornès, Martorelles, Montcada i Barcelona.
SORTIDA a les 7:00h. de PLAÇA OCELLETS, 144 Qm. / 591 mts.
Crónica de Xavi:
Un altre dissabte més amb la incertesa d’enxampar aigua en algun punt del recorregut.
La sort ens va tornar a acompanyar tot i rodar sempre cap als foscos núvols que s’anaven acumulant cap al nord.
De sortida ens vam ajuntar 17, si bé, no tots fèiem el mateix recorregut. La Sonia i dos companys ens van acompanyar fins a Arenys, per desviar-se després cap al Turó com a objectiu. També vam tenir el plaer de parlar una estoneta amb l’Alfred que ens va acompanyar en part del recorregut.
Vam quedar 13 en la major part d’un recorregut que fins a Pineda és força planer i regular, després comencen una sèrie de tobogans fins a Tordera.
Creuant el poble, una distracció ens va fer perdre dos companys que, poc després, van reagrupar amb la resta al bar de l’esmorzar.
La carretera de Tordera a Hostalric va pujant molt suau fins Fogars per després baixar i planejar.
Deixem el pi mediterrani a la nostra esquena per trobar-nos amb les típiques plantacions de pollancres que s’estenen a dreta i esquerra en espessos boscos.
Bon esmorzar a la Conna, bon pa i bon bull, recomanable. Vam celebrar l’aniversari del Chus desitjant-li molta salut.
Aquesta tornada em resulta sempre una mica pesada i més si tens el vent de cara, tot el contrari que a l’anada, que el vam tenir bufant de cul tota l’estona.
La teòrica sortida de rodar pla per relaxar les cames començava a pesar.
La recta infinita fins a Sant Celoni es feia eterna i el grup es va anar tallant fins a tornar a reagrupar-se en l’entrada de la Roca.
A partir d’aquí, vam anar rodant més agrupats i una mica més relaxats fins Barna.
A mi m’ha quedat una mitjana activa de 25 qm. / h. rodant sempre a la cua i crec que en un dia sense vent, potser hauriem pujat una mica la mitjana.

 Publicat per Grup A  18 de maig, 2013 
grup A: CAN FOSALBA. “ Masia Can Fosalba”. Tel. 93 777 35 01
ANADA: per Molins de Rei, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Martorell, Abrera, Olesa de Montserrat, Aéri de Montserrat, pujada a Collbató i tot creuan l’A-2 pujarem a Can Fosalba.
TORNADA: per el Mas d’en Gall, Esparreguera, Can Sedó, Olesa de Montserrat, ctra. de les Carpes, els Onze, Castellbisbal, Molins de Rei, Santa Creu d’Olorda i
Barcelona. SORTIDA: a les 7:30h. del PALAU REAL, 122 Qm. / 1.511 mts.

Crónica de Xavi:
Sortida arriscada pel que fa a la climatologia. L’aposta va valdre la pena, vam assumir el risc i la pluja ens va respectar.
Aquesta sortida és molt dinàmica, amb petits ports d’escàs quilometratge i poca dificultat, el que permet que no hagin grans diferències de temps quan s’arriba a dalt.
Ens vam aplegar nou membres del grup A i un company de llebrers, l’Agustí.
Vam sortir de casa amb els carrers mullats i el cel cobert de núvols grisos. Més al sud s’obrien clarianes deixant veure el desitjat blau del cel.
L’anada va ser molt plàcida i compacta. La bonica pujada des de l’Aeri culminava a les Coves del Salnitre amb unes vistes espectaculars i la foto de rigor.
Es tracta d’una pujada de sis quilòmetres en la que vas agafant alçada sense deixar d’admirar el bonic paisatge que ens deixa al Baix Llobregat, en el seu extrem nord, i l’Anoia, que comença a acompanyar-nos a la nostra esquerra poc abans d’entrar en escena.
En qüestió de minuts va començar a cubrise el cel i ens vam tenir que afanyar a deixar Montserrat pel vessant de Collbató, cap a Serra Alta.
Creuem l’A-2 per sota i comencem l’ascensió des de Can Dalmases en direcció Serra Alta. Un quilòmetre abans de coronar ens desviem a l’esquerra, no sense superar abans percentatges de dues xifres bastant exigents.
Vam esmorzar a la masia Can Fosalba, com de costum, molt bé. Quan sols esmorzar en llocs on et sents a gust i amb immillorable companyia l’hora se’t llança a sobre sense adonar-te, però val la pena i encara més si celebres l’aniversari de Blanca.
La tornada va ser rapidisima i vam recuperar mitjanes d’antany. Es va completar el recorregut amb els Onze i la Creu. A les 15,00 h. tots a casa.
Ha estat una sortida molt bonica, Blanca i Rosa han estat espectaculars i Manel està fet un brau, crec que té el secret de l’eterna joventut.
 En el mirador de las Coves de Salnitre
 Publicat per Grup A  11 de maig, 2013 
ESPECIAL PRIORAT:
RECORREGUT: Les Borges del Camp, Maspujols, Vilaplana, Coll de Llebres,
La Mussara, Coll d’Alforja, Pobleda, Escaladei, Morera de Montsant, Cornudella
de Montsant, Alt de Siurana, Pantà de Siurana, Coll de la Creu, Arbolí, Coll
d’Alforja, Alforja i Les Borges del Camp.
SORTIDA: a les 8:00h. de LES BORGES DEL CAMP, 102 Qm. / 2.080 mts.
Crónica de Sebas:
Segunda especial consecutiva y nos encontramos en Les Borges del Camp, a las 8 de la mañana, 16 inconscientes, después de toda una semana de combinaciones infinitas para organizarnos sobre cómo trasladarnos optimizando el número de coches y portabicis.
Dudas existenciales antes de salir: ¿maillot de invierno? ¿manguitos? ¿perneras? ¿impermeable? ¿guantes de entretiempo, de seda o quirúrgicos?
Al final nos decidimos y luego comprobamos que el tiempo ha sido tan cambiante (empezó con fresquito, siguió con calor y acabó con viento), que todos hemos acertado y nos hemos equivocado con la ropa en algún momento.
Tras un café con leche que tenía que servir de “calefacción central”, hinchar alguna rueda y romper alguna válvula, empezamos la etapa… , o no…, porque un ligero despiste hizo que la “salida real” se retrasara un rato.
Ahora sí !! empezamos a pedalear y a los pocos kilómetros empieza la subida más larga del día, La Mussara. Eteeeeeerna, pero muy chula, porque permitía un pedaleo alegre y disfrutar de un paisaje que, a nuestra derecha, cada vez era más espectacular.
Bajada de manguitos, impermeable y perneras hacia Poboleda y luego un “puertecito”, que encima era “no puntuable”, para llegar a Scaladei.
En Scaladei nos hacemos la foto de grupo y descubrimos con estupor que los estupendos aperitivos, cervecitas i “pa amb tomàquets” que vemos no son para nosotros, sino para el acto de inauguración de la rehabilitación de Scaladei, que era precisamente hoy. Lástima!!
 Cartoixa d’Escaladei
Y, tras la foto, el segundo puerto puntuable del día: La Morera de Montsant.
Algún físico brillante nos tendrá que explicar, cómo es posible que subamos un montón de kilómetros de rampas flipantes y la pendiente media sea del 5,9%.
A estas alturas de la especial ya se oían insultos gruesos hacia el organizador… y los que no le insultábamos era por falta de fuerzas, no por no estar de acuerdo…
Calor y calor para que resultara más divertida la ascensión.
En la cima de la Morera de Monsant había división de opiniones entre subir Siurana y no subir Siurana.
Los que íbamos justitos teníamos menos dudas: al párking de Les Borges, por favor.
Unos Aquarius y unas Cocacolas en Cornudella intentaron darnos claridad de ideas.
Al final, se optó por prescindir de Siurana y dejarlo para mejor ocasión (o más temprana ocasión).
Parecía que esto ya estaba chupado pasando de subir Siurana, pero, de repente, una auténtica pared al girar a la izquierda, hizo que nos dislocáramos las muñecas quitando platos y metiendo coronas y que los gritos contra el organizador fueran, de nuevo, desgarrados.
Venga !! A subir el Arbolí !! y, por favor, que vuelva de nuevo el físico brillante para explicar que esa subida tiene una pendiente media del 5,3%.
Más calor, más rampas, más gritos contra el organizador…
En la cima del Arbolí un descansito muy rico y un laaaaaaargo descenso hacia Les Borges del Camp, con viento racheado para que tampoco fuera aburrido.
… Y un despiste o malentendido de última hora que hizo que Iván entrenara algunos kilómetros de más.
En fin, una salida estupenda, sin paliativos, con la gran dificultad que supone para el organizador tratar de aunar las opiniones y voluntades de un grupo ya bastante grande.
Y yo me vuelvo a ir, otras 3 semanas de exilio.
De esta corta estancia en Barcelona me llevo de regalo dos salidas especiales espectaculares y, como dijo aquel ciclista a los periodistas al acabar una etapa del Tour en los años 20: “me duele el culo”.
 El Grup de 16 a la Cartoixa d’Escaladei
 Publicat per Grup A  4 de maig, 2013 grup A: COLLFORMIC – TURÓ DE L’HOME
Desplaçament en tren fins a Sant Martí de Centelles. Sortida de Sants a les 6:15h. y de Meridiana-Sagrera a las 6:28h.
RECORREGUT: Sant Martí de Centelles, Aiguafreda, El Montanyà, El Brull, Alt de Collformic, El Montseny (esmorzar), La Costa del Montseny, Alt del Turó de l’Home, Santa Fé del Montseny, Campins, Sant Celoni, Vallgorguina, Alt de Collsacreu, Arenys de Munt i Arenys de Mar.
SORTIDA: a les 7:30h. de la Estació de Sant Martí de Centelles.
TORNADA: a les 14:00h. de la Estació d’Arenys de Mar – 95 Qm. / 2.314 mts.
 
Tras un sábado perdido por la lluvia, en éste, el tiempo se comportó y pudimos hacer la primera especial de la temporada. Una salida dura pero realmente bonita y con una primera parte inédita para todo el grupo.
Nos juntamos 13 socios del grupo. Ésta vez no se animo ningún invitado o invitada, no se si por la dureza o la hora de salida o ambas. También es verdad que casi todos los que han venido hasta ahora, ya son nuevos socios. Y, a destacar, la presencia de Sebas, de regreso de Colombia por unas semanas,
La aproximación se hizo en tren hasta St. Martín de Centelles. Tras un breve café, empezó la jornada. ¡¡Y cómo empezó!!. A esas horas hacía fresquito, pero duró muy poco ya que nada más pasar Aiguafreda y girar hacia el Montanyà empezaron 4 kilómetros durísimos, especialmente los dos primeros. En algunos tramos se llegó al 16%. Y en esos apenas 4 kms. se ascienden 300 metros. Luego, una zona con descansos, hasta conectar con la carretera de Seva al Collformic. Y a partir de ahí, subida llevadera hasta coronar el Collformic, por esa vertiente, que es mucho más suave que la de Palautordera.
Rápida y larga bajada hasta el pueblo del Montseny, para una vez pasado, tomar a la izquierda hacia la costa del Montseny. La carretera vuelve a empinarse y a los pocos kilómetros ya conectamos con la clásica carretera que sube de Mosqueroles al Turó. Es una subida clásica, con descansos y algunas zonas del 12% al 14%. Son casi 18 kilómetros, desde ese cruce. Al llegar al mirador, el grupo se dividió: 7 subieron hacia la cima del Turó, mientras 6 continuaban recto para esperarnos almorzando en la terraza de Campins. Esos 6 últimos kilómetros del Turó, son los más duros, especialmente del 5 al 3 donde hay una fuerte rampa que llega al 13%. Además, el pavimento está en muy mal estado y se agarra mucho. 4 llegamos hasta la cima, pero a los pocos minutos de llegar, se empezó a cerrar a gran velocidad una fuerte niebla. Las cosas del Turó. Así que empezamos a bajar y cuando nos encontramos con los otros 3 (a los que apenas les faltaban 1,8 kilómetros, les dijimos de darse la vuelta. La bajada, muy fría y, como siempre, peligroso hasta el mirador por los trozos de desastroso pavimento que hay. Al llegar al cruce del mirador, tomamos hacia la izquierda para coronar el alto de Sta. Helena y bajar por la vertiente de Santa Fé. Una larga bajada, muy bien pavimentada, hasta llegar a Campins donde esperaba el resto del grupo, acabando de almorzar. Así que un café rápido, para continuar. Tan rápido, que ésta vez olvidamos tomar la foto. Así que desgraciadamente, sólo hay fotos de algunos de los que subieron a la cima del Turó.
Bajada rápida a Sant Celoni, donde el grupo se dividió. 9 se fueron hacia el Coll Sa Creu ya que habían decidido hacer una paellita en Arenys de Dalt y luego regresar en tren. Y otros 4, regresamos en bici hasta Barcelona, por Vilalba Saserra y la carretera de la Roca.
Una gran jornada de ciclismo, en unos parajes excepcionales, como son los de toda ésta zona del Montseny. El sábado que viene, nueva especial, otra vez con más de 2.000 metros de altitud, pero por la zona del Priorat.
 Diego, Freddy y Paco en la cima del Turó
 Freddy, Rosa y Sergio en el Turó
 Sebas en la cima del Turó
 Blanca coronando el Montanyà
 Freddy, Rosa y Sergi en el Turó
 Publicat per Grup A  27 d'abril, 2013 Otra vez en lo que va de temporada, la lluvia hizo que se anulara la salida oficial a Matadepera. Posiblemente, si el tiempo lo permite, se realizará el miércoles 1 de mayo.
Pero un compañero y una compañera (Diego y Blanca) del grupo, participaron en el maratón btt de los Monegros. Felicidades a ambos por haberla completado con éxito y esperamos una breve crónica de cómo les fue y cómo es la marcha.

 Publicat per Grup A  20 d'abril, 2013 grup A: VACARISSES “La Graella de Vacarisses” Tel. 938 280 506
ANADA: per Molins de Rei, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Martorell, Les Carpes, Olesa de Montserrat, Monistrol, Estació de Castellbell i el Vilar, Rellinars, Alt de l’Obac, Els Caus i Vacarisses.
TORNADA: per ctra. Torreblanca, Viladecavalls, Terrassa, Les Fonts, Rubí, Sant Cugat, l’Arrabassada, Tibidabo i Barcelona.
SORTIDA: a les 7:30h. del PALAU REAL, 120 Qm. / 1.660 mts.
Tras el sábado pasado, que hizo un gran día ya casi primaveral, hoy de nuevo fresquito y mucho viento a primera hora. Aún así, un buen día para el ciclismo.
La salida es de las que ya pasan de los 1.600 metros de desnivel y muy bonita. Nos juntamos 13 ciclistas. La primera parte de la salida, hasta Monistrol, cómoda, aunque el viento de cara, la hizo algo más dura. En Castelbell i el Vilar, desvío hacia la derecha y comienza la subida. Primero hacia la estació de Castellbell y luego ya el puerto del día: el alto de l’Obac. Es un puerto bastante llevadero, con sólo algunas rampas más fuertes en la zona de Rellinars. Los últimos kilómetros, son realmente bonitos, por el parque natural de Sant Llorenç del Munt. Estaba especialmente frondoso y hoy, con el día muy claro, las vistas de Montserrat eran muy bonitas.
Al coronar l’Obac nos encontramos con Alfred. Giro a la derecha, para tras una corta rampa, comenzar la bajada hacia Vacarisses, donde almorzamos muy bien y tomamos la foto de rigor.
Para variar, se nos hizo tarde (un pinchazo y otros problemas menores), con lo que la vuelta sufrió algunos cambios. Fuimos hacia Terrassa, pero por La Bauma. Es una subida que se hace un tanto apestosa, al ser en una larga recta que nunca parece acabarse y con los coches pasando bastante rápido. En Rubí, nuevo cambio y tiramos hacia Les Planes. Ahí, un grupo siguió a Barcelona por Vallvidrera y otros, nos desvíamos por el In-out, para entrar a Barcelona por l’Arrabassada.
Una gran jornada y un gran grupo, muy atento y solidario con todos y todas. La semana que viene Matadepera, nueva jornada dura y ya la última para la primera especial realmente dura por el Collformic y el Turó del Home.

 Publicat per Grup A  13 d'abril, 2013 
ANADA: per Montcada, Ripollet, Pol. Ind. Santiga, ctra. Sabadell (B-140), Can
Roqueta, Torre-Romeu, La Salut, Pedra Santa, Sentmenat, Caldes de Montbui, El
Farell i baixada a Caldes de Montbui.
TORNADA: per Palau-Solità, Montcada i Reixac, Cerdanyola, Alt del Forat del
Vent i Barcelona.
SORTIDA: a les 7:30h. de PLAÇA OCELLETS, 120 Qm. / 1.355 mts.
Crónica de Xavi:
Bonica jornada ciclista amb molt bona gent. Ens vam juntar divuit aquesta vegada, per fer un recorregut clàssic de cada any. Curiosament, gairebé sempre ha fet un dia fantàstic quan coincidia aquesta sortida i avui no ha estat menys, amb temperatura primaveral i vent bastant moderat.
El Manel ens va portar una nova convidada: l’Anna, molt experimentada amb les dues rodes.
L’anada va transcórrer a ritme suau, el que ens va permetre anar força agrupats al llarg del recorregut. Al peu del Farell, cadascú va anar escollint la via de pujada: la principal, més llarga i estesa, o la variant, més curta i dura. Les dues són molt atractives encara que jo em decanto per la dura, “fins que la pujada sobrepassi a l’edat …” (ho deia el meu pare).

Jo l’anomeno el petit Marie Blanque. Els seus quatre primers quilòmetres, sobretot fins a la incorporació de la carretera principal, semblen fets a escala.
Igual que passa amb el Marie Blanque sempre portes a la vista el que t’espera a causa del seu traçat rectilini.
El Farell, per aquesta vessant, té 6,2 qm. a un percentatge del 7,5%, un desnivell de 464 mts. i una altitud de 701 mts. Té un coeficient de 113.
El Marie Blanque, per Escot, té 10 qm. al 7,15% de mitjana en un desnivell de 715 mts. i una altitud de 1.035 m., amb un coeficient de 205.
Deixant de banda les comparacions, la pujada està amenitzada per boniques vistes sempre a la nostra dreta, tot i que la duresa de les rampes requereix tota la nostra atenció.
Un cop tots a dalt, un bon esmorzar al solet. El Bar del Farell a tornat a obrir i la Yane, mestressa del bar, ens va oferir un munt de simpatia i un bon esmorzar a bon preu.
La tornada fins a Montcada va anar molt ràpida i un cop allà es van fer dues vies alternatives per la tornada a Barcelona, pel Forat del Vent o directes pel riu.
Les sortides comencen a allargar-se i endurir-se, s’apropa la primera especial i convé agafar forma. La propera serà una sortida que ens deixarà sensacions. No us la perdeu.
 Foto en la cima de El farell. 3 compañeros no se quedaron al almuerzo.
|
|
En la foto de hoy a destacar que René saca "tijera" y que Hansi Flick ha dejado un momento la…
Muchas felicidades y gracias Sergi sorry por la invitación, pese a tus años aun estas en forma con el hierro…
Perico que vuela, perico a la cazuela... Gane o pierda el madriz es una mi... Pura poesia!!
Víctor lo ha vuelto a hacer!! De nuevo 3 deditos enigmáticos!! Ya nos lo explicará, pero si va sumando de…
La semana pasada y ésta, Víctor hace un “enigmático” gesto mostrando 3 dedos! Voy a vigilar si lo hace 5…