TAGAMANENT: 6-6-2015

Dia 06 TAGAMANENT “Bar Gasolinera” Tel. 93 842 80 92

ANADA: per Río Besós, Puente de Montcada (reagrup.), Mollet del Vallès, C. de Gallecs, Caldes de Montbui (reagrup.), St Feliu de Codines (reagrup.), Centelles (reagrup.) i Tagamanent (Parc Etnológic).

TORNADA: 12,40 per El Figaró, La Garriga (reagrup.), Polígonos, Montmeló, Martorelles, Montcada (reagrup.) i Barcelona.

SORTIDA: a les 6:30h. de PLAÇA OCELLETS, 146 Qm. / 1.820 mts.

Crónica de Jordi Inglés: Molt bon dia per una de les sortides més difícils del calendari, el temut Tagamanent. Ens trobem a les 6:30 del matí, potser un pèl d’hora (l’any proper s’ha de revisar), 18 ciclistes. Ens retrobem amb el Toni, al que uns quants ja el coneixem de l’especial d’Andorra de l’any passat, la Sonia i l’Ismael. Fer esment a la tornada de l’Eduard, totalment recuperat de la seva clavícula. La veritat es que esta fet de roca granítica, en la seva primera sortida, ja corona el Tagamanent. Per el que es veu, el “joves” del grup són de pasta especial. L’altre “jovenet”, el Josep Mª, avui participa a la Marxa de La Bonaigua, només 170 km. amb 2.400 m. de desnivell (quedo segon de la seva categoria, un crack).

Tal com sortim s’imposa una marxa força alegre. Canviem la ruta d’anada de la marcada en el butlletí, de forma molt encertada. A Mollet ens desviem per anar cap a Sant Feliu de Codines, passant per els Gallecs i Caldes de Montbui. A partir d’aquí, cadascú agafa el seu ritme. Reagrupament a Sant Feliu de Codines i gairebé fins Centelles anem tots de forma força agrupada amb un ritme relaxat en previsió del que ens espera. Abans d’arribar a Centelles, s’ens afegeix l’Alfred. Reagrupament a Centelles a on aprofitem a omplir bidons i menjar, la calor ja apreta (25º). Incorporació a l’autovia i desviament a la benzinera per iniciar la pujada més esperada. aprofitem a fer la foto del grup complert abans de separar-nos entre els bojos, que volen pujar, i els responsables i sensats que decideixen anar a la benzinera i gaudir d’un bon esmorzar.

Comencem a pujar 11 companys del grup, però el Miguel i el Quique es troben a un personatge pel camí, molts de nosaltres ja el coneixem, li diuen “El Hombre del Mazo” i els convida a anar a la benzinera a trobar-se amb el reste de companys. Finalment desprès de 50-60′, coronem 9 el cim del Tagamanent. Foto de rigor i retorn amb molt de compte en la baixada. El Tagamanent, possiblement per molts de nosaltres, és la pujada més dura que tenim a Catalunya. Es resumeix fàcilment : 7,2 km. al 9,1 % de mitjana, amb puntes del 20 i 22 %. La part positiva, si existeix, tal com ens explica el Paco, es que és com una escala fins el kilòmetre 3,5; amb fortes rampes (20-22 %) combinat amb curts descans a on pots mínimament recuperar-te. Tens trams del 10-13 % que et semblem que vagi pla, a on si pots, recuperes una mica. Però realment, la part més dura és la del kilòmetre 3,5 al 5,5 que la mitjana es sostinguda i no baixa del 13-14 %, que amb l’acumulat que portem es fa realment dur. Arribats al kilòmetre 5,5 i fins coronar al 7,2 es fa molt més còmode, amb algun tros de pla i mitja baixada. Sort que estem en una zona bastant boscosa i humida, que s’agraeix. No m’imagino la pujada del Tagamanent amb un paisatge tipus Rat Penat. Desprès de la recuperació a la benzinera, fem retorn cap a Barcelona amb un ritme alegre passant per Granollers, Montmeló i Montcada. Arribada força més d’hora de l’esperat, gairebé a les 14:15, desprès de gairebé 140 km. amb una molt bona mitja de 22 km/h.

Juan, por muy poco no llegó antes de que se fuera la familia que hizo la foto del grupo así que foto particular para este campeón