Grup A

Grup A – RUTA PER L’OSONA I LA GARROTXA

Bracons, Collfred i el Santuari de Bellmunt..

87 Qm. / 2.400 mts.

Crónica de Jordi I.:
ESPECIAL “LA GARROTXA”
Dissabte matí 2 de Juny.
Ens aixequem ben d’hora, ben d’hora per trobar-nos 10 valents, o millor dit, 10 boixos, per disfrutar d’un gran dia de ciclisme. Ens troben a les 7:45 a Sant Pere de Torelló. Ens espera l’Alfred, l’Organitzador Boig.
La veritat es que a gran part de nosaltres s’ens veu una mica “acollonits”, sobretot per els missatges de l’Organitzador durant de setmana, del tipus : Rat Penat ??, això no és res !!!! és un passeig !!!! Un consell per el bé del grup : que no surti cap més organitzador !!!!

Començem la ruta fresquets i tranquils, sortim de Sant Pere de Torelló per fer front el primer port del dia, el Coll de Bracons.Tal com diu el rètol de l’inici del port, cadascú va a la seva Vola. Coronem Bracons i fem les fotografies de rigor.
Baixada tècnica i prudent. Passem Joanetes i ens reagrupem a la carretera que ens porta de Les Preses a Sant Privat d’en Bas.
Uns metres abans d’entrar a Sant Privat d’en Bas ens desviem per un carretera rural estreta i ombrívola que ens portarà al Collfred. Un detall que vàrem observar alguns va ser el pas per una porta reixada que antigament devia tancar l’accès al camí. L’imaginació/por ens va fer veure un parell de calaveres amb casc ciclista i uns tubulars que els hi penjaven del coll. Evindentment, estavem entrant a l’infern del Collfred.
A partir d’aqui, es van acabar les converses. Els següents 14 km. van ser de UY, AY, BUFF, QUEDA MUCHO ?, etc.
Qui més qui menys va patir les rampes d’aquest port, possant peu a terra gairebé la majoria. La duressa només ens feia veure les rampes, una darrera l’altre, però un cop coronats van començar a disfrutar de la verdadera pujada : paisatge preciós, alta muntanya, prats verds, aigua per tot arreu, la primavera en el seu màxim esplendor i sobretot : sols. Cap cotxe ni so estrident.
Baixada cap a Vidrà i reagrupament. Bebem i mengem per recuperar forces. Només ens queda l’ultima pujada del dia !!!!
Baixem passant per Santa Maria de Besora, Sant Quirze de Besora, Borgonyà, Torelló i Sant Pere de Torelló. 

La veritat és que ES DE SER INUTILES anar a fer la pujada al Santuari de Bellmunt gairabé a les 14:00 amb la que estava caient de calor i el que portavem a sobre.Reagrupament a la benzinera de Sant Pere per refrescar-nos, carregar aigua i menjar les ultimes barretes i gels. Teoricament estaven a punt de fer l’última “animalada” del dia, ja que no podem dir-li ni port, ni pujada. Per unanimitat aquesta última pujada de 7 km. va ser la més dura del dia, sobretot per la calor i la seva constància. No tens cap descans, ni cap sombra a on descansar una mica. La peregrinació al Santuari ens porta fins els 1.220 m. Els últims 300 – 500 metres són inhumans, al 23 %. Però finalment l’esforç es va veure recompensat amb unes impresionants vistes i haver fet la feina ben feta. Fotografies de record i retorn cap a Sant Pere de Torelló.

Aquest cop l’esmorçar general va ser en forma de barretes i gels. Van haver-hi moments que no sabiem si pendren’s les barretes o donar-li de “galetes” a l’Organitzador. Els gels, més d’un, s’els hauria possat al culotte després de 7 hores en bici.

En resum, una gran sortida de ciclisme, montada per l’Alfred en una zona desconeguda per la majoria però amb uns paisatges impresionants i molt diferents als que estem acostomats. Quatre dades en forma d’anecdota : 89,02 km. en 7:15′:35″. Velocitat mitjà del grup (incloent parades) de 12,3 km. i una alçada acumulada de 2.472 m. 4.900 kcal. gastades.

Coll de Bracons

[Mostra com passi de diapositives]

Video realitzat i editat per Albert: