Grup A

Sant Boi del Llobregat

Un centenar de persones es manifesten amb bicicletes i tractors contra el projecte Eurovegas

Redacció/TVC

"Aturem Eurovegas", el lema de la protesta

Centenars de bicicletes han iniciat la marxa de protesta que la Plataforma Aturem Eurovegas ha organitzat contra el macroprojecte lúdic que podria instal·lar-se al Baix Llobregat. Precedits per una desena de tractors, els ciclistes han sortit de diverses poblacions metropolitanes, com Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i el Prat, des d’on han recorregut els quatre quilòmetres que separen la població de les Basses del Dimoni, al municipi de Viladecans. En la protesta també hi ha participat l’Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya.

La protesta s’ha dut a terme als terreny del Delta del Llobregat que la Generalitat ha ofert a l’empresari nord-americà Sheldon Adelson per a la construcció d’un gran complex d’oci, joc i convencions al costat de Barcelona. Els manifestants han sortit, amb bicicletes i tractors, de diversos punts de la comarca, de ciutats afectades per aquest possible megaprojecte com el Prat, Gavà, Viladecans i Sant Boi, i també des del centre de Barcelona, i hi han mostrat, de manera lúdica, la seva oposició.

La iniciativa l’ha convocat la plataforma Aturem Eurovegas i ha comptat amb el suport de diverses entitats de la comarca del Baix Llobregat, sindicats com Unió de Pagesos, i formacions polítiques, com ICV.

El portaveu de la plataforma organitzadora, Ricard Caba, ha explicat que s’ha situat “un punt de partida a Barcelona” per remarcar la importància que té el Parc Agrari del Baix Llobregat com a subministrador d’aliments a la capital“. Els manifestants, entre els que hi havia una desena de tractoristes d’Unió de Pagesos, s’han trobat a les Basses de Can Dimoni, al terme municipal de Sant Boi.

Caba ha apel·lat al “consens de totes les administracions durant els últims 30 anys per poder preservar aquest territori, que representa un anell verd entorn de Barcelona”. El portaveu d’Aturem Eurovegas ha apuntat que “els camps de cultiu segueixen sent la forma de vida de moltes famílies de la comarca“. Es tracta d’un “model de societat“, ha explicat el portaveu, “amb el qual no estem d’acord i que tiraria per terra tot el traball que s’ha dut a terme a la comarca durant les últimes dècades”.