Publicat per 
8 de juny, 2024 
RECORREGUT: Sant Celoni, La Batlloria, Breda, Coll de n’Orri (RG), Arbúcies (RG), Coll de Revell (RG), direcció Espinelves desviament a l’esquerra cap a Viladrau (RG), desviament a l’esquerra (RG), Sant Marçal (RG), Santa Fe del Montseny, Santa Helena, Costa del Montseny, Palautordera (almuerzo en Lanau), Sant Celoni, Vallgorguina, Collsacreu, Arenys de Munt, Pollastre, Mataró, Vilassar de Mar, El Masnou, Montgat, Badalona i Barcelona.
SORTIDA a les 7:30 h. Sant Celoni, Tren línea R11 6,45 Sants y 6,55 Clot, 140 Km. / 2.200 mts.
Debido a que llegábamos tarde a Campins y tenían una boda, no podíamos almorzar allí, así que cambiamos un poco la ruta de bajada (el perfil no recoge el cambio) y una vez coronado Santa Fé fuimos hacia Santa Helena, Costa del Montseny y Palautordera, para almorzar en Lanau, su clásica tortilla de patatas (la gran mayoría). Eso aumento 8 kilómetros la salida, que se fue a los 148 kms.
Por fin un bar donde hacen la tortilla con el tamaño correcto. La guinda a una gran salida y con la mejor compañía.
Feia temps que no coincidia amb el grup per motius diversos: per una distància no assumible per la meva bateria (la interna i la externa), per no saturar més un grup que ja te molta gent,…, però la clàssica Quiroga com li dic jo, s’em va posar a tiro i es evident que no podia faltar.
Un recorregut que m’encanta ja que es d’aquells que “aprieta però no ahoga”, amb una pujada a Coll de Ravell hipertranquila de trànsit cosa no gens fàcil de trobar en carreteres tant properes a Barcelona, i els genials paisatges de les Agudes des de diferents vessants, junt amb els boscos del Montseny amb aquells colors i aquella fresca, el fan un dels favorits al que podem anomenar les rodalies de Barcelona.
Pujar Ravell amb el pilot dels “sprinters” a un ritme alegre però portable, amb capacitat inclús d’anar comentant la jugada sense haver de pujar un nivell adicional a la bateria, veure el grup retorçar-se a les primeres rampes de Santa Fe des de la posició privilegiada de la assistència (sense passar-se i mantenint no més enllà del 2), gaudir de una baixada amb arrels però que era còmode, han estat moments que recordo de la sortida, i com no, veure les truites tant comentades amb raó, tot i preferir el comodí d’una buti que sempre trionfa a les rodalies del Montseny.
Un plaer tornar a compartir uns kms amb el grup, i a la espera amb un punt de impaciència de la que segur serà mítica sortida per Iparralde amb el terrible Larrau com traca final.
Ens veiem!!!
Siempre que se va a la zona del Montseny se disfruta por sus bellos paisajes con sus bosques infinitos. Además hemos tenido la suerte de que hoy no nos ha hecho mucho calor, y la larga subida hasta St. Fe se ha hecho más llevadera.
Me quedé con ganas una vez allí de subir al Turó, pero eso suponía sacrificar la tortilla.
El Turó puede esperar para mejor ocasión.
Me quedo con lo que me he dicho a mí mismo al oído cuando en la Estación de tren del Clot he visto a Edu validando su billete:
“Chiquitín, que no te pase nada…”