Grup A

Sábado: Escaldes, La Gallina, Beixalís, La Coma de Arcalís, Ordino (opcional Coll de Ordino), Escaldes. (104 km. – 3.100 m.)

Crónica de Josep María:

Andorra es un país producte del domini feudal que es va incloure en el bisbat de la Seu d’Urgell  y que després moltes disputes entre França y Espanya amb la inestimable ajuda anglesa, va acabar sent independent. Te pocs andorrans (no arriben als 100.000). A pesar de que actualment està farcit de carreteres i pistes que per la bici van molt be. Cal assenyalar, però, que La primera carretera que va comunicar-la amb l’ exterior no es va construir fins el  any 1914. La comunicació amb França, el pas de la Casa, és de 1934. Des de el punt de vista  econòmic el turisme actualment cobreix el 80% del PIB, encara que les finances bancaries també formen part dels guanys de l’estat.

En aquest país, és on finalment es va programar la sortida especial d’estiu del Grup A, després de considerar que la Sortida Especial de l’Estiu prevista amb la ruta de la Quebrantahuesos no seria possible, per la manca de condicionament de fons de la majoria de membres del grup, relacionat amb la pandèmia.

De totes maneres, el programa alternatiu, no sols era atractiu, sinó que també es podia considerar exigent, dons incloïa com a primer plat “La Gallina”, com a segon el coll de Beixalis i com a tercer pujar a Ordino Arcalís. Finalment, com a suplement es podria pujar al coll d’Ordino, amb  unes vistes magnifiques al baixar, per tornar a l’origen, a Escaldes-Engordany a on s’havia planificar establir el “camp base”,  al mateix Hotel Eureka del que teníem un molt bon record de l’any anterior.

El Pla inicial eren 103 Km amb 3100 m de desnivell i la possibilitat de fer un Quart port i afegir 700 m mes.

L’arribada al Eureka va ser escalonada lo que va permetre als primers en arribar passejar una mica reconèixer Escaldes i el centre de Andorra la Vella i informar-se de lo que podria representar l’arribada del Tour el diumenge.

El sopar estava programat a les 9, i això va ser després de fer un refresc. Vam disposar de una taula rodona lo que va facilitar la conversa. Les atencions del servei del hotel van ser moltes, a pesar de que hi va haver un problema inicial de proveïment, dons la pandèmia havia afectat el dipòsit de queviures adequats a la celiaquia. De totes maneres el problema es va arreglar de forma adequada i sense massa estralls.

Durant el sopar es va planificar el dia següent i es va poder avançar l’esmorzar a les 7:30 amb lo que vam guanyar temps per pedalar.

Al matí, Javier, que havia dormit a casa d’una seva germana a Font Romeu va arribar puntual i la sortida es va fer a un quart de nou, després de la “foto de família”. De Escaldes a Sant Joan de Lòria hi ha un bon tros amb un descens moderat  que va permetre pedalar sense esforç a una bona velocitat, primer per els carrers d’Andorra la Vella i després per la carretera principal a on hi han molts trams de carril bici, lo que es justifica pel fet de que Andorra te una part del  turisme d’estiu relacionat amb l’esport del ciclisme. Després de la baixada vam iniciar el coll de Jou i a partir d’aquest moment vam tenir de començar a prémer fort els pedals, dons en nou quilòmetres vam passar de 900 m a 1911 m d’alçada. El primer tros, fins al coll de Jou, te bona vista, i quan cal desviar-se a la dreta per agafar la pista ciclista de uns 3 m d’amplada amb pendents mantingudes del 10 i 12 %, la vista es perd, no sols per l’esforç que requereix pedalar, sinó perquè els arbres tampoc deixen veure el paisatge. Avants de començar la pista, el grup va deixar passar a Javier i a Josep M. La pista és de una sola direcció i nomes per bicis. A pesar d’això mentre pujàvem un cotxe va baixar. A Josep M li va fer posar el peu a terra, dons quedava molt poc espai.  Quan va trobar la resta del grup, Sebas li va demanar que pares per deixar passar al grup.

Tothom va anar arribant be a dalt, sense massa problemes. Després de una breu parada i de una foto de grup, vam iniciar la baixada, que és molt revirada i fins la font que hi ha al costat del riu, la carretera no permet anar despresa. Al mig de la baixada hi ha un preciós mirador que algú va aprofitar per parar i fer fotos.

A baix, vam tornar a agafar la carreta principal, ara amb sentit nord i amb pujada cap a Encamp on comença el coll de Beixalis.  Això va representar pujar de 900 a 1250 m, encara que nomes hi ha alguna pendent significativa a partir de Escaldes.

Josep M, que inicialment tenia planificat fer Beixalis i tornar a Escaldes, va decidir canviar de port, per anar directament a l’estació de Ordino Aracalís. A pesar de que podia haver-hi anat directament des de Escaldes mateix, va pujar fins al túnel que comunica les valls del riu Valira d’occident amb el del Riu Valira del nord, però va haver de tornar enrere, perquè el túnel no era practicable per a ciclistes.

Beixalis, que després els ciclistes del Tour l’han passat en un tres i no res, es veu que hi va originar algun problema en alguns dels membres del grup que va fer aquest coll. El problema sembla que va estar relacionat amb la calor, i sembla que es va acabar resolent refrescant-se amb aigua freda d’una Font del camí, menjant i bevent. Com sempre.

El detall ve tot seguit…..

Pujar per la Vall del Valira nord, passant primer per La Massana, després per Ordino i arribar a El Serrat és força agradable dons les pendents son suaus, a pesar de que son continuades. Destaca, que sempre hi ha el carril bici ben senyalat. Nomes el primer tram , des de Escaldes a l’altre sortida del túnel que comunica les dos valls del Valira, és dur dons puja 260 m. en menys de 4 quilòmetres.  La resta, puja poc mes de 300 m en uns nou quilòmetres. A partir del Serret la pujada és mes consistent i, de mitja, doble el percentatge dons arriba a la cota de 2200 amb nou quilòmetres. En aquest tros hi ha uns protecció per els allaus, que destaca per tenir el pis molt mes fi. En aquest cobert, fins hi tot hi ha un tros planer, lo que aquí a Andorra no s’estila. Després es passa un túnel i s’arriba a una explanada on hi ha el inici d’un telefèric, que supera un gran desnivell fins a l’estació d’esquí . Aquest desnivell, per carretera es puja amb 11 “tornantes” amb una pendent moderada que mai supera el 7%. A dalt d’aquestes giravolts, hi ha una reixa de protecció que permet veure l’aparcament al costat de la sortida del telefèric, a sota mateix. L’últim quilòmetre, d’arribada a l’estació, es quasi planer (es un dir). En Josep M va tenir rampes a partir del moment que va passar el túnel, encara que va poder continuar pedalant amb menys energia fins a dalt, on va esperar una bona estona fins que van anar arribant els altres membres del grup que havien pujat el coll de Bixalis, primer Jorge, després Sebas, una mica mes tard Àngel, Pitu i Sergi, seguit per Joan Martí i Paco, que durant la pujada al coll de Beixalis no s’havia trobat be i que no es va acabar de recuperar fins la zona a on hi havia les cobertes a la carretera entre Serret i Ordino-Arcalis, i Javier poc després.

En Josep M, durant el temps que va esperar al grup va poder menjar i beure.

Sergi, que tenia compromisos familiars, va enfilat cap a Escaldes primer i després cap a casa seva donat que tenia compromisos familiars i, de fet ja havia superat àmpliament l’hora prevista de tornada.

Al reunir-nos la resta, passades les quatre de la tarda vam decidir baixar i un grup (Sebas, Angel, Juan, Jorgei i Pitu)  va decidir pujar el Coll d’Ordino. Paco va estar molt temptat de fer-lo. però com que no s’acabava de trobar be del tot, finalment va decidir acompanyar a Josep M i Javier cap a prendre un refresc, fer petar una mica la xerrada i dutxar-se a l’hotel.

La xerrada va continuar després quan tothom va arribar i la reunió era tan agradable que vam arribar lleugerament tard al sopar.

Aquesta vegada si que hi havia menjar adaptat a celíacs. L’atenció en el sopar, que aquesta vegada va ser en una taula allargada, va ser molt bona, la xerrada va anar sobre les experiències del dia, però també es va començar a parlar de el que caldria fer el dia següent, dons l’arribada del Tour dificultava, si no impedia fer el “descans actiu” que estava previst, a menys que tinguéssim el risc de arribar a cas tardíssim el diumenge. Es va considerar la possibilitat, que després d’esmorzar deixéssim els cotxes a Sant Julià i féssim el pla inicial. Un altre possibilitat era fer algun coll que no obligues a passar de nou per Andorra la Vella o fer un port per la zona de Berga, tot hi havent fet una part del camí. Encara que la decisió es va deixar per l’esmorzar del dia següent l’ambient era de que la dificultat era excessiva.

Després de consultar-ho amb el coixí, l’assemblea decidí, tornar a casa i al final del matí, el WA, indicava que tothom havia tornat a casa sa i estalvi.

En Josep M a la tarda, tot i veien la etapa del Tour que va passar per Beixalis, notava que les cames les tenia realment cansades i que considerava que les decisions preses eren, per ell, adequades.

Aquest era el dècim aniversari de les Sortides Especials del Grup A de AC Montjuic, i tant l’ambient, la companyonia i amistat, com els trajectes i també el lloc a on vam dormir i menjar van ser extraordinaris i per recordar.