ANADA: per Molins de Rei (RG), Pallejà, Fontpineda, Corbera (RG), Can Rafel (RG), Cervelló, Vallirana, Can Pruneda, Olesa.
TORNADA: per Begues (RG), Gavà, Viladecans, Sant Boi, Carrer del Plà, Molins, San Bartomeu, Rierada, La Floresta (RG), Les Planes, Vallvidrera (RG) i Barcelona. (opcional volver directo desde Gavà)
SORTIDA: a les 7:30h. del PALAU REIAL, 103 Qm. / 1.950 mts.
Crónica de Josep María:
La sortida a Olesa de Bonesvalls Bar “Centre Cívic” ha sigut una bona novetat, que a mes es pot considerar molt adequada com a Jornada de reflexió per les eleccions que es celebraran el demà diumenge. A mes el recorregut ha sigut adient dons es podria titular “de la vall al cim i tornar a la vall”, adequat al ball de xifres que l’especulació, la prensa i els propis partits polítics han anat escampant durant aquesta setmana de campanya electoral.
Ens hem trobat a dos quarts de vuit davant del Palau de Pedralbes 19 membres del Grup A disposats a fer un trajecte que inicialment no acabàvem de tenir clar.
Jo, que havia estat a principi de setmana una mica pioc, tenia por de tenir mes dificultats de les habituals per seguir el grup y no he sigut conscient de quin era el trajecte fins que a Palleja hem pres la desviació cap a Fontpineda i Corbera, iniciant una pujada immisericorde de 2,6 Km, amb una zona de una mica mes de 1 Km al 12% de mitjana, que ha obligat a mentalitzar-se i a ordenar a les cames que treballessin tot lo que podien donar de sí, després de posar a la bici tot el ferro (plat petit i el pinyó mes gros disponible). Superada aquesta primera pujada el camí no ha sigut pas planer, sinó que ha anat pujant i baixant fins a trobar el segon mur, anomenat de Can Rafel y que tenia 2 Km a una Mitjana de 9%, amb algun pic del 13%. També ha sigut superat amb nota per tothom. Les urbanitzacions anaven continuant fins arribar a la que correspon al Pla de Pelach, que també te una digestió pesada amb 1 Km al 9% de mitja.
Després d’aquest esforç amb uns 50 Km fets hem arribat al Centre Cívic de Olesa de Bonesvalls a on ens han posat la taula i hem recuperat les forces, mentre es parlava de bicis, pes corporal i rendiment en relació a la posició sobre la màquina, entre altes coses.
En sortir, per arribar a la rotonda de Begues hi havia uns quants kilòmetres de una pujadeta suau, però persistent i amb vent en contra. A pesar d’això i de que els tres murs fets fins a les hores ja havien fet madurar el físic, s’ha agafat una marxeta notable que ha posat en evidencia que “ningú entrena”.
A la rotonda, un grup ha especificat que després de la baixada de Begues, aniria directament cap a casa. El resta amb 10 unitats ha seguit per un itinerari, nou per alguns, travessant, amb força tràfic Gavà, Viladecans i San Boi. Durant la travessia hem pogut observar enormes naus i empreses que justifiquen la activitat econòmica i la importància de lo que es coneix com a cinturó metropolità. En travessar el Llobregat per arribar a Cornellà, ens ha deixat Isa i hem quedat nou, que per una carretera ja coneguda hem tornat, per el pla que segueix el llit del Llobregat ,¸cap a Molins de Rei, per arribar a l a quarta pujada, La que surt de la Rierada per anar a La Floresta i que es caracteritza per que en 1,7 Km es van enllaçant pujades que arriben al 16% amb zones que comparativament semblen planeres, però que tenen una pendent moderada de un 6 al 8%, amb una mitjana del 8%. Aquesta pujada l’han fet els 7 que han quedat, dons dos, en arribar a Sant Bartomeu de la Quadra han seguit cap La Creu de Olòrdre.
Una exigent sortida, com a preludi de la semi especial dels “Muros de Cervera”, que el grup ha aprovat amb suficiència.
Molt bona crònica Josep Maria!, la sortida ha estat força dura, però s’agraix vorer nous paisatges i rodar per llocs amb molta natura, amb el olor dels pins i els ànims dels gossos de les urbanitzacions. Ha estat dura però bè!
Sortida típica de club, perquè jo sol, hagués renunciat a la primera rampa 🤦♀️. Tinc les cames com un Playmobil.
Moltes carreteres noves i bona companyia (com sempre!)
Ayer en los muros (como es de justicia) colmé de maldiciones al “organizador” por ser un sádico sin piedad.
…pero luego, al llegar a casa, di una vuelta a la manzana para subir 15 metros más y que me salieran los 2.000 m de desnivel… coherencia pura.
Jordi le llama Stravismo 😜