Grup A

Sortida a les 8.30 davant del Restaurant dels Torrents, (Vimbodí-Poblet)

RECORREGUT: Coll de l’Arena, Vallclara, Vimbodí, Monestir de Poblet, l’Espluga de Francolí, Senan, Els Omellons de Gaià, pista a Vallbona de les Monges, pista a Nàlec, Ciutadilla, Passanant, Forés, Solivella, Blancafort, l’Espluga de Francolí. (105 km./1.570 m.)

Crónica de Josep María: 

El interès de la Junta de que tots ens trobem periòdicament i els grups no tinguin una vida totalment independent, és la principal motivació per fer sortides conjuntes en el que hi hagi un recorregut adequat a cada grup. Sembla ser que el recorregut va ser dissenyat per X. Ódena que ja l’havia fet i va considerar que podria ser adequat. Hi havia dos opcions. El recorregut menys exigent va ser dedicat al grup B, mentre que el llarg estava dedicat a Llebrers i Grup A. Per el que van explicar en acabar, el grup de llebrers va fer una marxa exigent. Un dels seus membres va tenir un problema amb la roda de davant prop de Forès i finalment el van tenir d’anar a buscar en cotxe. Nosaltres el vam trobar, però al veure que no podíem fer res per ajudar a arreglar l’averia vam seguir la marxa. El recorregut llarg, tenia dos parts ben diferenciades, la primera un bucle per les muntanyes de Prades que, inicialment no arribava a Prades, sinó que tenia de agafar un trencant avants cap a Vilanova de Prades per tornar a Vimbodí i un segon bucle que començava a l’Espluga de Francolí, travessava a l’altre costat de la AP2 i anava a Els Omells de na Gaia i Nalec amb un recorregut trencacames, per passar després pujant per, Ciutadilla Passanant, fins a Forès. Des de aquí, tornar a l’Espluga de Francolí  a  amb un recorregut de baixada o planer, passant per Solivella i Blancafort. El primer bucle era el del grup B mentre que el llarg, amb uns 105 Km, corresponia als demes grups.

El paisatge de les dues opcions era ben diferent. El corresponent a les muntanyes de Prades, molt boscos i verd, seguint en molt casos a rieres i amb una pujada constat però poc exigent, l’altre corresponia a terreny de secà amb molta vinya i amb orografia molt complexa.

Nosaltres havíem començat una mica tard el recorregut, dons esperàvem a Benito que havia coincidit amb la furgo de Diego en la que hi viatjaven Paco i Sergi, que van arribar al Restaurant dels Torrents just a l’hora i a on Tommaso i Josep M amb un cotxe, Javi amb altre i Sebas amb un altre, hi havien arribat uns minuts avants i ja estaven a punt, comentant que feia una mica de fresqueta. Finalment vam sortir uns vint minuts tard després de constatar que Benito no arribaria a temps, esperant anar passant als membres del grup B incloent Gemma, a qui X. Ódena va comentar que no els podia aguantar mes temps parats (mes o menys el mateix que diuen que els hi passava a Cuixart i Sanchez, davant de la Conselleria de Economia avants del 1-O, vaja!) 

En sortir vam passar per davant de la muralla límit de una fortificació de Poblet, recentment reconstruïda i que té una placa que commemora els 500 a. de la fundació monestir-fortificació de Poblet en l’època feudal. Des de aquí la pujada va ser lleu però constant fins al port de Prades, que, de fet, no havíem d’assolir. El grup va anar junt a una velocitat que a mi em va permetre quasi no perdre contacte, encara que en alguna ocasió algú va posar un punt menys a la marxa per no separar-nos. De fet, va anar be que aquesta primera part es fes a una marxa reduïda, dons la segona part (segon bucle) era molt mes exigent i això va permetre que tot el grup acabes tot el recorregut sense massa problemes. Ens vam distreure, i al passar la cruïlla de Vilanova de Prades, vam continuar seguint als del grup B i alguns llebrers. Com que el Grup B, molt nombrós anava fins a Prades per recuperar forces, nosaltres els vam seguir fins l’alt de Prades i d’allí, després de una parada curta, vam seguir fins a Prades, que, encara que valia la pena visitar, no estava previst fer-ho.

Prades és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp situada en el centre de les muntanyes de Prades, de uns 600 habitants situada a uns 950 m sobre el nivell del mar a on la neu hi fa presencia cada any . El poble també és conegut com la Vila Vermella per la pedra sorrenca de color rogenc que caracteritza gran part dels seus edificis. Sembla que té origen àrab, què hi van fer un castell allà al 1100 dc i que va passar a mans dels comptes catalans uns cinquanta anys després. La zona, orogràficament complexa, ha sigut en l’historia un bon refugi per grups lluitadors de manera que sarraïns, primer, combatents de la guerra dels segadors i molt mes tard carlins hi tingueren base. Vam poder visitar la plaça a on hi ha una font que diu que per alguna de les festes hi fan rajar beguda alcohòlica, a on hi havien moltes taules de establiments d’esbarjo, ocupades per membres de la GRUPA que no tenien un recorregut tan exigent com el que vam fer nosaltres.

Després de una breu estada a la plaça, i de fer alguna foto, vam decidir continuar. Primer ens vam equivocar i anàvem cap a la Mussara, però aviat vam veure que no seguíem el tract i vam tirar enrere. Tommaso ja considerava si podríem fer un cafetó, però no li vam acabar de fer cas (ho va tenir cru tota la jornada, però no va insistir massa, doncs no hi va haver ocasió. No vam passar per davant de cap lloc adient)

Vam tornar enrere uns 4-5 Km que és el que havíem fet de mes. Tan bon punt vam agafar el trencant cap a Vilanova de Prades, el paisatge començà a canviar i es tornar groguet i amb molta menys vegetació, per manca d’aigua. La baixada era important, amb bon pis i corbes que permetien veure el que venia, lo que va permetre córrer força. Ja no hi havia bosc i hi havia molts timbarros (penya-segats) just al costat de la carretera i en el paisatge.

De nou Vimbodí, Restaurant dels Torrents, Muralla de Poblet i cap a l’Espluga de Francolí per travessar a l’altre costat (nord) de la autopista AP2, per fer el segon bucle.

Des d’aquí la via continuava amb una zona de secà amb una orografia molt complexa, amb moltes pujades i baixades, relativament curtes, típicament trencacames, cap a Senan, després una rotonda, prop de Vallbona de les Monges a on hi havia un camp “sembrat” de espantaocells, començà una pujada tipus mur (14%), que semblava el començament del Rat Penat. Tenia uns cinc cents metres i va posar en evidencia les dificultats que tinc de seguir el ritme del grup en les pujades, cosa que no passava aquest nivell fa molts pocs anys. Després de passar per Nalec comença una pujada continuada, suau especialment en els quilòmetres finals, fins arribar a Forès. Allà, junt amb els gegantins molins generadors de corrent elèctrica,  vam poder admirar la vista sobre la conca de Barberà i una de les creus de terme que son monuments del poble. Allà vam parar un moment, temps suficient per fer una fotografia dels set components del grup, després que aconseguir que la càmera poses en marxa el temporitzador i poguéssim sortir tots a la foto. En aquell paratge no hi havia ningú per ajudar-nos. La càmera la vam sustentar a la base de la creu de terme que és una de les construccions que son anomenades de la zona, apart de l’església i el mirador que té una vista espectacular.

Faltaven uns 30 Km per arribar al final i ens acostàvem a les dues de la tarda i no sobrava temps, a pesar de que el trajecte que quedava era eminentment baixada o pla.

Vam anar fent via, força de pressa i després de fer la baixada de Forès vam passar per una zona planera, just en agafar el trencant a Solivella i Blancafort, superar la pujada de l’AVE i travessar de nou l’AP2, passar de nou per l’Espluga de Francolí, tornar a veure les muralles de Poblet, a on em vaig parar per veure el rètol que indicava que s’havien renovat en l’aniversari dels 500 anys del Monestir, vam arribar de nou al pàrquing del Restaurant de Torrents molt poc després de les 15 h. Havíem fet uns 117 Km amb uns 2000 de desnivell en una 6 h. 

Allà vam veure a molts dels altres de la GRUPA que s’estaven preparant per dinar en el Restaurant, saludar Benito que finalment va arribar i va fer via amb llebrers.

Nosaltres, vam fer via cap a Barcelona. Del Grup A nomes Gemma i Benito es va quedar amb la família i junt als demes de la GRUPA majoritàriament del grup B però també de Llebrers.

La tornada a Barcelona va ser tranquil·la, dons quan arribàvem, el partit de futbol entre Barça i Espanyol ja havia començat i no quasi hi havia trànsit.

In Summary:

Muy buena salida, bastante exigente en el recorrido (116 km y 2000 de desnivel), menos exigente en el ritmo impuesto, sin café intermedio, con tiempo magnifico, un viento fresquito, nuevos paisajes y con muy buen entendimiento: Diego, Josep M, Paco, Sebas, Sergi, Tommaso y Javi.

ANADA: per Zona Franca, El Prat, T2, ctra. de Viladecans, Camí de la Pava, Peu de Costes (RG), Rat Penat (RG), Can Grau, Olivella i Urb. Mas Milà. (alternativa a Rat Penat por Alt de la Maladona, Sitges (RG), Sant Pere de Ribes (RG))

TORNADA: per Avinyonet, Ordal (RG), Vallirana, Sant Vicenç dels Horts, Esplugues i Barcelona.

SORTIDA: a les 8:00h. de PLAÇA ESPANYA, 100 Qm. / 1.500 mts.

Crónica: nos juntamos 19 para hacer esta salida. Durante la semana recibimos noticias de que la carretera de Plana Novella a Olivella sigue en obras (se terminaban a finales de Febrero pero se han retrasado hasta el 31 de Marzo). Así que tuvimos que cambiar los planes. Se plantea la opción de subir todos y volver a bajar por el mismo sitio, aunque la salida se va a alargar. Pero eso permite que todo el mundo lo intente y suba hasta donde quiera o pueda. Finalmente, planteamos intentar al menos hasta el mirador (mitad de puerto), donde se haría la foto de grupo (parece que no todo el mundo lo oyó).

Rodamos agrupados hasta llegar a pie de costas. Está claro que vamos a subir el Rat Penat ya que no se aprieta en exceso. Reagrupamiento y aligerarse de ropa que empieza a hacer calor. A partir de ahí, giro a la derecha y comienza este puerto corto pero tan duro. 4,1 kilómetros (4,78 desde la rotonda) al 10% de media con un pico del 23%.

Rosario de ciclistas subiendo. Calor. Cada cual sube como puede. Preciosas vistas de la costa y el mar (aunque más para mirar a la vuelta). El primer kilómetro ya pica al 10% con varias rampas duras. Pero el segundo kilómetro es el peor. La primera mitad de ese kilómetro, tiene una media del 15% y llega al 23% poco antes de la curva de izquierda que llega al mirador (esa curva no parece llegar nunca). Es un tramo corto, pero como se agarra. Hoy tuvimos que lamentar la caída de Aris ahí, sin consecuencias. Así como un coche que se caló y obligo a otro compañero a parar (y como para arrancar ahí). La curva del mirador es un pequeño descanso por que enseguida la pendiente vuelve a subir y son otros 500 metros casi al 13% con picos del 18%. El kilómetro 3 es el más suave, con alguna zona de descanso y una media entorno al 7%. Pero poco después te encuentras con un nuevo muro (una recta y una curva de izquierda que da miedo) y los últimos 800 metros vuelven a subir a una media por encima del 10% con picos de hasta el 18%. Finalmente se llega a la barrera y pequeño parking (otras veces, con más tiempo, hemos pasado esa barrera y subido hasta la bola, más o menos 1,5 kilómetros con un pico final del 20%).

Vamos llegando poco a poco y dando media vuelta y bajando al mirador. Finalmente, 16 coronamos. Bravo. La bajada es muy peligrosa y hay que hacerla con cuidado por que la bicicleta se lanza.

En el mirador nos juntamos los 16 ya que los 3 que subieron hasta el mirador se han despistado y se han bajado. Fotos de grupo y cuando vamos a salir llega Raül que se había entretenido arriba, así que otra foto. Hoy 3 fotos para cubrir a todo el grupo.

La bajada a partir del mirador es todavía mas peligrosa ya que tiene mucho porcentaje curvas muy cerradas. En una de las primeras, salida de la carretera y caída contra una piedra de Joan. Vaya susto. Afortunadamente él está bien aunque la cámara revienta y la rueda queda un poco dañada. Arreglamos el pinchazo y todavía con más cuidado llegamos abajo. 

Retomamos la ruta por el recorrido alternativo de costas. Reagrupamos en la gasolinera de Sitges y 4 dicen que ya han tenido bastante y almorzaran allí y regresaran. Los otros 15 seguimos aunque sea un poco tarde. Se rueda ligero y finalmente llegamos a Mas Milà a las 11:45.

Almuerzo en la terracita, con bastante sol. Celebramos el cumpleaños de Sergi y Jordi Castro que nos invitan a las bebidas. Gracias y muchas felicidades a los dos. Intentamos almorzar rápido pero no se consigue y salimos a las 13.

Desde Mas Milà los primeros kilómetros suben bastante y las fuerzas de algunos ya están mermadas. Al coronar se ruda rápida hasta coger la carretera principal (n340). Pero justo en la rotonda, segundo pinchazo del día. Un grupo continua, mientras otros arreglamos la rueda bastante rápido y en 8 minutos ya estamos de nuevo en ruta y rodando ligeros para alcanzar al grupo. Al comienzo del Ordal lo logramos y ya más tranquilos subimos el último puerto del día. Reagrupamiento en la bajada, en las Casetas y ya para casa.

La salida hoy se hizo bastante larga y dura con 115 kilómetros y 1.700 de desnivel, a parte de las fuertes rampas del Rat Penat.

ANADA: per Molins (RG), La Ferralla, Congost (RG), rotonda Martorell, Los once (RG), bajada a Castellbisbal i Polígono.

TORNADA: per Molins de Rei (RG), Creu d’Olorda (RG) i Barcelona.

SORTIDA: a les 8:00h. del PALAU REIAL, 90 Qm. / 1.250 mts.

Crónica: inicio de temporada (campeonato de verano) con la clásica pernilada del club, en Santa Rita. Nos juntamos 16 del A para hacerla (a destacar, el regreso de Aris, tras varios meses de baja por temas de salud). En el punto de salida coincidimos con llebrers y b22. 

Rodamos agrupados y ligeros hasta la rotonda de Martorell. Ahí comienza el puerto y ya cada cual a su ritmo. Reagrupamos en el desvío a Castellbisbal y bajada rápida al poligono. Llegamos bastante pronto. El segundo grupo tras los veteranos que ya estaban allí. Poco a poco van llegando los demás grupos, hasta llenar 4 largas mesas. Mucha gente y buen ambiente.

Tras el almuerzo, foto de grupo y de regreso. Por Molins, trampa Chus y ya subida a la Creu. En la cima reagrupamos y van llegando también los llebrers que han cambiado la vuelta y el b22. Al llegar los últimos despedida de los que ya bajan. Un buen grupo, viendo que es temprano, decidimos subir hasta el Tibidabo, antes de marchar a casa. Foto con la noria y ahora ya sí para casa.

Un día muy bueno aunque el aire era frío, pero buena temperatura para rodar.