Grup A

ANADA: per Molins de Rei, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Martorell, Les Carpes, Olesa de Montserrat (RG), Monistrol (RG), Estació de Castellbell i el Vilar, Rellinars, Alt de l’Obac (RG), Els Caus i Vacarisses.

TORNADA: per ctra. Bauma (primera salida), ctra. Torreblanca, Viladecavalls (RG), Terrassa, Les Fonts, Rubí, Sant Cugat (RG), l’Arrabassada i Barcelona.

SORTIDA: a les 7:30h. del PALAU REIAL, 120 Qm. / 1.660 mts.

Mini-crónica:

13 compañeros (aunque dos no se quedaron al almuerzo y no salen en la foto).

Bastante frío a primera hora hasta Monistrol (7 grados) y calorcito a la vuelta. Hemos rodado bastante rápido y casi siempre en grupo, salvo los dos puertos del día que cada uno los hizo a su ritmo pero sin grandes diferencias en las cimas. Salida exigente. Ya son salidas de al menos 120 km. y de más de 1600 de desnivel. Pronto empieza mayo donde aumentaran los kilómetros y los metros de desnivel.

Pero antes, el próximo sábado foto del centenario.

ANADA: per Molins de Rei, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Martorell, Les Carpes, Olesa de Montserrat (RG), Can Sedó, ca n’Astruc Vell (RG), Aeri de Montserrat, Ctra. a Collbató (B-112), Coves del Salnitre (RG) i Collbató.

TORNADA: per Olesa de Montserrat (RG), Les Carpes, Martorell (RG), La Ferralla, Molins de Rei (RG), Sta Creu d’Olorda (opcional)  i Barcelona.

SORTIDA: a les 7:30h. del PALAU REIAL, 115 Qm. / 1.500 mts.

Crónica de Josep María:

Anada inicialment tranquil·la i fresqueta amb 13 companys. Tan bon punt travessem el Llobregat i deixem la zona de semàfors els davanters s’agafen a un grupet que passava al grup i la marxa s’accelera de forma notable, de forma que Tomasso i Josep M queden tallats i no van tenir manera de contactar fins just avants de Martorell (Congost).

Anant cap a Monistrol Sebas punxa. Chus ho havia fet avants de la sortida a la Diagonal, per lo que ja anàvem endarrerits. Aquesta segona punxada fa que un grup, amb Paco, es quedi a reparar mentre que els que anaven davant van continuar fins Olesa. A la rotonda, nou reagrupament després d’una espera curta, dons es va reparar molt de pressa.

Des de Olesa, travessem el Llobregat i ens vam dirigir cap a Can Sedó i Ca n’Astruc amb una pujada poc exigent, per tornar, d’immediat, cap la llera del Llobregat, fins la cruïlla de Collbató.

La pujada va ser una mica mes exigent i cada un va pujar al seu ritme. Miguel, Rafel, Jordi, Tommaso, Paco i Sebas davant. Josep M i Sergio que anaven darrera, en arribar a la cruïlla cap a Les Coves, van ser comminats a seguir sense parar.

El grup va arribar a l’explanada, avants de les escales de les coves, sense problemes i es va poder fer la foto de la sortida amb un cel blavíssim i amb la verdor de la vall, a sota. Per la fotografia, Sergio va invitar a fer-la a un grup de noies que feia un moment havia començat a pujar, però que ja estava a mitja pujada de la escala i que amablement van declinar.

D’immediat, cap a Collbató a on tinguérem dificultats per esmorzar. Ho vam fer a la plaça de l’església en un bar que va semblar que no tenia massa hàbit de fer servei a grups (en aquest moment érem 13). Els entrepans estaven molt be, però el esmorzar va durar una horeta i vam decidir no prendre cafè. Total ens en vam sortir per menys de 5€. 

Eren les 11:50 quan vam pujar a les bicis amb la sensació que anàvem tard i que hi havia perill de que, fins i tot, no ens donessin dinar. Total, Miguel, Jordi, Rafel i Àngel, fonamentalment, van agafar la capçalera del pilot i en molt poc mes de 1 h vam arribar a la cruïlla de Molins. Aquí, prop del cementiri es va resposter aigua i vam arribar a dalt de la Creu d’Olorda entre les 2 menys 20′ i les 2, tot el grup. Havíem aconseguit refer l’horari, que en un moment semblava que estava fora de les nostres possibilitats. Jordi ja ens havia deixat feia una estona per anar cap a casa seva. Des de Collbató al desviament del cementiri de Molins, la mitjana fou de 31 Km/h.

Passada la Creu, un grup (Poble Nou) es va dirigir cap el Tibidabo i la resta directa a Barcelona des de Vallvidrera.

Si a primera hora feia fresqueta, ara feia calor i tots comentàvem que ja era hora de que un dissabte hagués tingut un temps excel·lent, dons en feia uns quants que, selectivament, el dissabte havia sigut problemàtic.

Demà, Rams i sembla que els propers dies tenen de ser bons, lo que pot ser que alguns el puguin aprofitar.