Grup A

Grup A: ESPECIAL ANDORRA. DESPLAÇAMENT EN COTXE FINS ANDORRA Volta als ports d’Andorra i Coll de la Gallina (Os de Civis)

Recorregut 1er dia: Volta als ports des de Escaldes
Escaldes, Andorra, Duana, St. Julià, Juberri, Coll de la Rabassa (13,90 km. al 6,6%), St. Julià, Cruce Comella, Coll de la Comella (4,30 al 8,10%), Encamp, Canillo, Coll d’Ordino (16,50 al 5,03%), Ordino, Llors, El Serrat i La Coma d’Arcalís (18 km. al 5,16%).
SORTIDA: a les 8:30h de Escaldes. 121 Qm. / 3.370 mts.

Recorregut 2on dia:
Coll de la Gallina i Os de Civis. 48 km. 1.550 m.

Y llegó la ansiada especial del año. En ésta ocasión, nos fuimos a Andorra. Un fin de semana espectacular, que os pasamos a relatar, pero no sin antes decir que, además, ha sido una digna despedida de un gran compañero que nos deja, ya que vuelve a su tierra: Mallorca, tras haber acabado los estudios. Me refiero a Rafel. Ha sido una gozada rodar contigo todo éste tiempo. Te deseamos todo lo mejor y esperamos volver a verte en alguna especial aquí o allá (éste año ya dos fueron a la Mallorca 312 así que, ahora, con más motivo). Te echaremos mucho de menos!!!

A la especial fuimos finalmente 12 ciclistas (8 del grupo A y 4 amigos invitados) y 4 acompañantes familiares. Un gran grupo. Además tuvimos invitados de lujo el segundo día.

Crónica del primer día (Jordi):

Dissabte matí 7:30. Hotel Eureka. Escaldes-Engordany.
Ens trobem per esmorzar en el menjador de l’hotel per carregar energies. Esmorzar a base de bufet lliure, per cert, un gran sortit i molt variat, embotits de tota classe, cereals, pastes, fruita, iogurts, etc.
A les 8:30 ens retrobem ja disfressats de feina i preparem les corresponents eines (bicis) per afrontar la dura jornada que ens espera. Cadascú amb la seva carmanyola de “barretes i gels”… i d’altres matèries sospitoses.
Els protagonistes: Paco, Josep Mª, Edu, Toni, Rafa, Aris, Miguel, Diego, Sergio, Freddy, Ivan i el que remet la crònica, Jordi.
Matí fresquet, típic d’Andorra, jaquetes, xalecos, impermeables, per afrontar els primers quilòmetres de baixada per Andorra fins a arribar a Sant Julià de Lòria. Observem, mentre baixem cap a la frontera, que el paisatge del centre d’Andorra és un pur barranc, miris a l’esquerra, miris a la dreta, tot són muntanyes impressionants, alçades que fan realment respecte, per dir-ho d’alguna forma. Cares de por i respecte per què ens espera.
Sense escalfar i gairebé amb uns 8 km. des de l’hotel, iniciem el primer port del dia, La Rabassa, el més dur del dia, en l’àmbit de percentatges.
És un port de 1a de 17,4 km. amb un desnivell de 1.127 m. i un percentatge mitjà del 6,5%. Els quilòmetres més durs són el 1er. al 10%, el 3er. al 9,1%, el 4art. al 10% i el 5è. al 9,4%, després la cosa es calma a uns percentatges més “normals” del 7, 6 i 5%.
Passem dels 910 m. de Sant Julià de Lòria als 2.037 m. de dalt de l’estació. La ruta marcada és fins al km 13,90 a 1.800 m., però el grup de davant va tan animat, que no distingeix el desviament i puja fins als 2.037 m.
Com a curiositat, a la part final de la ruta hi ha Naturlàndia, l’ecoparc temàtic dels Pirineus i l’estació d’esquí, que amb l’arribada del bon temps es transforma en ecoparc i és on hi ha el Tobotronc. Aquesta atracció, amb 5,3 km de recorregut, es considera el tobogan alpí més llarg del món.
Mitja volta i retorn cap a Sant Julià de Lòria per trobar-nos amb el reste del grup. Baixant, es produeix l’única incidència mecànica produïda en tot el cap de setmana. La roda posterior de la bicicleta del Toni, en un sotrac, se li trenca la llanta descapçant un radi. Donat que estem a Sant Julià de Lòria i a uns 200 metres hi ha la tenda de ciclisme Jorma, el Toni, acompanyat de l’Ivan, decideix anar a reparar la llanta. El reste, continuem la ruta, decidim que ens trobarem més endavant. El Toni i l’Ivan no pujaran el següent port, La Comella, per així trobar-nos més endavant i no perdre temps.Tornem a Andorra La Vella i desviament per fer el segon port del dia i el més assequible de tots, La Comella. És un port de 2a de 4,6 km. amb un desnivell de 356 m. a una mitja de 7,7%. Passem dels 1.000 m als 1.362 m. Tornem per l’altre variant de La Comella, que ens porta directament a Escaldes-Engordany. Des d’aquí carretera pastosa i sempre en pujada constant, fins a arribar a Encamp, a on fem una parada en una benzinera per recuperar forces, comprar aigua i posar benzina, cadascú agafa la que més l’interessa, benzina de 98 o gasoil els més dièsel. Ens reagrupem amb el Toni que ja li han arreglat la roda, acompanyat de l’Ivan. Se’ls veu més fresquets, ja que no han fet La Comella.

A partir d’ara, continua la carretera pastosa fins a Canillo, ara acompanyats de vent de cara. Entrada a Canillo, reagrupament del grup i inici de la tercera ascensió del dia, el Coll d’Ordino. A Canillo, portem gairebé la meitat del recorregut, uns 65 km. i les cames comencen a notar-se pesades. Des de Canillo la llargada del port és de 8,89 km. amb un desnivell de 423 m. a una mitja de 4,14 %. És un port força còmode, de 2a, sempre depenent dels teus companys de viatge, que el poden fer força dur. No trobem gaire trànsit de vehicles, situació força constant i repetida de les ascensions fetes en el dia. Un detall a assenyalar, per mi personalment, el respecte que he trobat dels andorrans en relació als ciclistes, podria dir que, és el lloc a on he circulat més segur com a ciclista de tots els que he estat. Els andorrans tenen fama de “bojos del volant” i ràpids, però el marge de seguretat amb el que passen als ciclistes és de destacar, podria dir que no m’ha passat cap cotxe a menys de 2 metres, s’esperen, trepitgen la doble línia continua, si és necessari, per avançar-te i sobretot no és posen nerviosos. Pel que sembla, l’escola Purito, es nota.
Arriben al Coll d’Ordino, a uns 1.950 m. aprox. Coincidim amb un control d’una marató de muntanya. Reagrupament del grup, foto de rigor i baixada al poble d’Ordino.

Arribem a Ordino i una part del grup fa parada per comprar aigua i aprofitar a menjar alguna cosa, portem gairebé 5 hores a sobre la bici i són aprop. les 14:00. El reste del grup, prefereix no parar, per no agafar fred i poder afrontar l’últim port del dia, el Coll d’Arcalís. És un port de 1a que desde Ordino són 17,4 km. amb un desnivell de 930 m. a una mitja 5,3 %, i amb una màxima del 15%. És un port còmode, però es fa realment dur, donada l’acumulació de desnivell i hores sobre la bicicleta, a més destacar que arribem als 2.229 m. No portem excessius quilòmetres acumulats, desde l’inici d’Ordino, són 85 km., però el dia i el cansament ens passa factura. Tenim sort de què el temps ens acompanya. A mitjans de port, un petit plugim i uns núvols amenaçadors, ens fa pensar el pitjor, però per sort la pluja no arriba a fer acte de presència. El port en si, comença a El Serrat, a on se’ns indiquen els últims 10,5 km. Tal com hem vist als altres ports, se’ns indica quilòmetre a quilòmetre, el desnivell, el percentatge i el que falta per arribar a dalt del coll. Desde El Serrat, les dades del port es fan més dures: 10,5 km. amb un desnivell de 724 m. a una mitja de 6,9 %. Els últims 5 km., després del túnel, es fan realment pesats, el percentatge d’aquest es manté entre el 6,2 i el 6,8 % constant, sortegem 11 corbes de ferradura per arribar a l’escultura de ARCALIS 91 de Mauro Staccioli, una “O” enorme, i en 500 m. coronem el port.
L’arribada a dalt del port es fa en una gran esplanada a on esta situada l’estació d’esquí Ordino-Arcalís. Reagrupament amb el grup trencat.

El Toni i el Edu decideixen recuperar forces i es queden a prendre algo al restaurant de l’estació d’esquí. El Rafel, Paco, Diego, Josep Mª i el que ho escriu, decideixen baixar cap a Ordino i a l’hotel per no agafar fred. A 2.229 m. estem a 9º segons el GPS. Baixada ràpida i molt freda. Mentre baixem, ens creuem amb el reste del grup, Sergio, Aris, Miguel i Ivan, encara els queda entre 3 i 4 km., aprox. uns 30′. Arribem a Ordino, aqui el temps canvia de forma dràstica, fa sol i estem a 21º, reagrupament del nostre petit grup i retorn a Escaldes i a l’hotel per gaudir d’una merescuda cervesa i dutxa.

Dades en l’àmbit de resum del meu GPS; 129,74 km. fets en 9:34′:33” dels que en moviment 7:20′:04″. Vel. mitja 17,7 km/h. Alçada guanyada 3.571 m. Alçada mínima 848 m., màxima 2.193 m. Calories gastades 5.438. Temperatura mitjà de 16,7ª, mínima de 9,0º i màxima de 31º.
En resum, una gran ruta, molt dura, però de gran bellesa per l’impressionant paisatge muntanyenc.
Un detall a destacar, la Quebrantahuesos té el mateix desnivell acumulat que la ruta que hem realitzat, 3.500 m., però es realitza amb 200 km.

==============================================
Comentario de Miguel:
Espectacular salida dónde pudimos ascender puertos muy largos y duros, pero desde los que se podía observar un paisaje impresionante. En mi opinión Arcalís el más duro, ya que las fuerzas menguaban y el dolor aumentaba en piernas y espalda. Faltando 10 km para coronar nos agrupamos 4 ciclistas (Aris, Sergio, Iván y yo), que permanecimos juntos hasta arriba. Cada km que pasaba pensaba en dejarlo estar y darme por vencido, pero gracias al compañerismo, tan necesario en éste deporte, pude coronar. Gran satisfacción al haberlo conseguido, a pesar de todo el sufrimiento pasado.

==============================================

Crónica del segundo día (Josep María):

A las 7:30 en punto, todos los integrantes del grupo que participan en el día, están en el comedor para el desayuno. Sergio y Freddy, con obligaciones familiares, se levantarán más tarde, lo mismo que Iván que descarta la subida a la Gallina y a Os de Civis después del encomiable éxito de ayer.

Al salir a buscar las bicis, al depósito de seguridad, se aprecia que el día es excelente y que, aunque fresco, es mejor que el anterior.

Cuando estamos a punto, esperamos la llegada de Taka (un amigo andorrano de Diego que nos acompañará y guiará hoy) al que ayer ya habíamos encontrado en el Coll de Ordino participando como “Coach” de su pareja en la Maratón de Montaña de Andorra, que nos dice que también vendrá un compañero, el Joan, al que recogeremos en el Viena que hay al lado de la carretera en Andorra la Vella.
Iniciamos la marcha a buen ritmo, hacia el sur, en bajada. Recogemos a Joan que es un atleta de élite (el sábado anterior en la marcha oficial a los puertos de andorra quedó el cuarto a 30 segundos del tercero y segundo)  y suponemos debe tener unas prestaciones impresionantes, como después confirma.

Seguimos la marcha hasta el cruce de Alxovall y tomamos la dirección a Bixessarri. La carretera, junto al río, serpentea en el valle que está encajonado entre montañas de gran altura y pendiente imposible. El piso es muy bueno, la carretera relativamente ancha y la subida inicial ya tiene un kilómetro casi al 10%. Dado que se nos habían advertido de la dificultad de los dos puertos, los iniciamos con cierta precaución. Al llegar a Bixessarri está el desvío a la izquierda hacia el coll de la Gallina, indicado como Santuari de Canolich (ahí acabó la vuelta,pero hasta la cima quedan 4 kilómetros más). Los más fuertes del grupo se quedan para advertir a los rezagados el buen camino.

Lo de buen camino es un eufemismo, puesto que la subida es muy exigente y se caracteriza por descansos muy ocasionales, generalmente por encima del 7%. Las curvas en herradura (tornantes) que en la mayoría de las ascensiones son una zona en la que hay un cierto relajo, en esta ascensión la carretera las aprovecha para aumentar el porcentaje de la pendiente. A pesar de todo, llegamos bien y en el coll el humor es bueno. Se hace una fotografía de todos para tener el “certificado” e iniciamos el descenso con cierto cuidado, puesto que la pendiente es importante y la carretera no está limpia (muchas piñas que caen de los árboles). Antes de llegar al santuari de Canolich paramos para contemplar un paisaje de postal, con una luz extraordinaria y un cielo azul intenso. El día es muy bueno, la temperatura acompaña y se hacen fotografías para poder recordar el momento.

Al llegar a Bixessarri hay reagrupamiento e iniciamos la ascensión a Os de Civis. Desde ese cruce (hasta el cruce hay 4 que son comunes a la gallina y Os de Civis), son 6 Km  con un porcentaje que en la gráfica es progresivo, con un primer kilómetro al 9% y al final uno y medio por encima del 10%. Después del primer kilómetro hay zonas de pendiente muy moderada y luego es algo más exigente, sin llegar a los porcentajes y dificultad del Coll de la Gallina. En poco tiempo hemos cubierto los primeros 5,5 Km con un esfuerzo psicológicamente moderado y llegamos a Os de Civis. Los que han llegado primero y que conocen la zona, nos indican que el último Km que queda tiene un piso en muy malas condiciones y que no es aconsejable seguir.
Son las 11:30 del mediodía y dado que debemos dejar las habitaciones a las dos y hemos cubierto todo lo previsto, se decide volver. El descenso es vertiginoso, dado que conocemos la carretera y el piso es bueno. Al final, en el cruce de Alxovall, reagrupamiento. Se decide quienes van a comer en Andorra y los que marchan a Barcelona sin comer (Paco y Josep M). Algunos desean prolongar el recorrido un poco más.

Nos despedimos, aunque todos seguiremos una parte del camino de vuelta a Escaldes. Los primeros del grupo imprimen una marcha exigente por una carretera que ahora sube. Sin embargo, es adecuada para que todos podamos seguir. Parón, para que los que comen en Andorra,  encarguen la comida mientras los demás seguimos hasta el hotel para ultimar los detalles de partida y darnos una ducha.

Una salida especial con buen tiempo, un recorrido muy bueno y aunque con algún momento de  tensión por problemas en la mala interpretación de los tracks y de los reagrupamientos en el primer puerto del sábado, se puede considerar extraordinaria.

Quizás sería necesario destacar el muy excelente trato y disponibilidad del Hotel Eureka, que ha facilitado nuestra estancia en Escaldes y que sin duda podemos recomendar con la mejor nota.