CAPELLADES: 29-6-2013

ANADA: per Molins de Rei, Martorell, Gelida, Sant Sadurní, Torrelavit, Sant
Pere de Riudevitlles, Sant Quintí de Mediona, La Font del Bosc i Capellades.

TORNADA: per Vallbona d’Anoia, Piera, La Beguda, Martorell, La Ferralla,
Molins de Rei, la Creu d’Olorde i Barcelona.

SORTIDA: a les 7:30h. del PALAU REAL, 125 Qm. / 1.365 mts.

Crónica de Xavi:

Dia assolellat amb bones temperatures i molt bona companyia. De sortida ens vam ajuntar deu del grup A i dos companys de Rodadors, l’Antonio i el Bart, amb els que vam compartir una matinal esplèndida.
En el punt de sortida vam coincidir amb llebrers i grup B amb els que vam anar contactant fins a Martorell.
La sorpresa del dia va ser el retrobament amb el Josep, el germà del Sebas. En una ràpida visita al nostre país, va aprofitar per compartir amb nosaltres rialles i pedalades.
Després d’un any d’inactivitat i amb una bici prestada, es va aventurar a fer una sortida de temporada d’allò més digna. Tot un colós sobre la bici.
Amb la incorporació del Josep a Sant Feliu ja erem tretze i acompanyats a estones per vent ratxejat, vam anar fent camí cap a Capellades.
El recorregut fins a Sant Sadurní, per Gelida, és un clàssic. La pujada des de Martorell és el punt de partida d’un recorregut que en aquesta primera part em sembla una mica trencacames.
Com em deia Sebas, – aquests falsos plans, prolongats i que van picant cap amunt fan que el cansament s’acumuli -, i és que a partir de Sant Sadurní ja comences a pujar lentament, envoltat d’un paisatge de “vi i cava” fins Sant Pere de Riudebitlles i de pins mediterranis fins a la Font del Bosc, ja a la comarca de l’Anoia, on coronem i iniciem un bonic descens cap Capellades.
L’esmorzar al bar de sempre “Societat La Lliga”, aquesta vegada amb el servei una mica lent però amb entrepans de primera.
La tornada molt ràpida, amb la Rosa tirant del grupet a estones i amb puntes de 50 Km./h.!!. Vam agafar direcció Martorell per Vallbona, Piera i Masquefa.
Sempre cap avall llevat de la pujada al coll que hi ha una mica més amunt de Vallbona.
Amb el temps bastant just, una punxada d’última hora i el cansament acumulat La Creu es va tornar a fer opcional i va posar punt final a la jornada.