Grup A

grup A: MARGANELL “Restaurant El Casot” Tel. 93 835 70 73 – 78 44

ANADA: per Molins de Rei, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Martorell, Abrera, Olesa de Montserrat, Monistrol de Montserrat, mitja pujada a Montserrat i desviació a Sant Cristòfol, ctra. de Marganell, desviació a El Casot i arribada al restaurant.

TORNADA: per Can Massana, Monastir de Montserrat, Monistrol, Olesa de Montserrat, Martorell, Sant Andreu de la Barca, Pallejà, Molins de Rei i Barcelona.

SORTIDA: a les 7:30h. del PALAU REAL, 120 Qm. / 1.570 mts.

Crónica de Xavi:

Després de quinze dies sense sortida oficial, a causa del mal temps de dissabte passat, ens vam ajuntar catorze del A i el grup de llebrers que coincidia amb nosaltres en part del recorregut. A Esplugues, l’Alfred es va unir als llebrers per fer l’anada amb ells. El dia va clarejar radiant i la previsió apuntava una jornada d’allò més calorosa. Això li va donar un plus de duresa a la jornada ja que vam haver de patir temperatures de fins a 37 º en alguns punts del recorregut. L’anada va ser bastant ràpida fins a Monistrol. Amb poc més de quaranta quilòmetres a les cames vam començar a pujar cap a Montserrat. A partir d’aquí vem generar un recorregut alternatiu pels que, amb molt de seny, van decidir eludir la pujada a Can Massana pel Casot. L’alternativa era la pujada fins al Monestir de Montserrat.

Després de sis quilòmetres de ascensió prenem un desviament a la dreta cap Marganell, situat gairebé a la sortida d’un revolt i ben indicat. Alli ens dividim en dos grups de set amb la finalitat de trobar-nos més tard a la barrera que dóna accés al Monestir. Serà la tercera vegada que pugi a Can Massana pel Casot i el primer que faig és preguntar-me si sóc masoca, encara que em poden les ganes de gaudir d’un paisatge espectacular tot resseguint la vessant nord de Montserrat. Vam començar a baixar per una carretera estreta i amb unes vistes molt boniques a la dreta. En poc més de dos quilòmetres arribem al Veïnat de la Calsina on ens trobem amb algunes rampes curtes però intenses. Deixem el terme de Monistrol per introduir-nos al de Castellvell, la carretera s’eixampla i l’asfalt és de primera. Baixem cap a Marganell passant per Sant Cristòfol, el paisatge és de gran bellesa i passem al costat de la primera de les quatre ermites que trobarem al nostre pas, la de Sant Cristòfol (s. XI). Continuem baixant i en un parell de quilòmetres passem per la segona, situada igualment en un paisatge fotogràfic, l’ermita de Sant Jaume (s. XII).

Arribem a la cruïlla i agafem la carretera en direcció Marganell per desviar-nos a l’esquerra, una mica abans d’entrar a Marganell. Creuem la riera de Marganell i ens introduïm al Veïnat del Casot que ens rep amb unes rampes que freguen les dues xifres. El Josep Maria, que pujava per primera vegada, proclama que això promet i la veritat és que no s’equivocava en absolut. Tercera ermita al nostre pas, la de Sant Esteve (s. XII) que acull un petit cementiri, de postal. Apartes la vista de l’ermita i et trobes amb dos-cents metres al 12% de regal. Comences a estar content… Un descanset de sis-cents metres ens fa agafar aire per superar el que ve. La carretera comença a endurir-se de forma progressiva amb puntes molt altes, fins arribar a la zona de ciment, on ens espera un quilòmetre terrible. Del ciment esquerdat va sortint un conglomerat de còdols lluents que fan que les rodes perdin adherència. Durant 1 qm. no baixarem de les dues xifres.

Darrera, el Sergio, el Sebas i jo ens retorcem com serps sobre la bici i ens distanciem lleugerament, cadascun puja com pot. Jo, tot just puc sobrepassar els 6 qm. / h. Arribem a la carretera que puja a can Massana on reagrupem amb la resta i pugem fins l’ermita de Santa Cecília (s. XI).

Ja portem més de setanta quilòmetres a les cames i s’agraeix un baixadeta per deixar anar una mica les cames. Reagrupem a la barrera amb els companys del recorregut alternatiu i baixem a esmorzar a Monistrol on ens trobem amb l’Alfred, que va venir al nostre encontre per a fer la tornada amb el grup. La tornada va ser bastant pesada per a molts, altres en canvi, es van atrevir amb la Creu d’Olorda com a guinda d’una bonica jornada.

D’aquesta sortida em quedo amb la il · limitada capacitat de patiment que tenen el Jesús i el Sebas. M’impressiona com el Jesús, amb la seva malmesa esquena i el Sebas amb molt pocs quilòmetres a les cames, fan que sigui possible gaudir de la seva companyia.

Rafel y Aris coronando la Creu d’Olorda

5 de los 7 que subieron el Casot, en la fuente de la cima de Can Massana

Todo el grupo en la fuente frente al bar de Monistrol