grup A: MIRA-SOL “La Ponderosa” Tel. 93 589 25 71
ANADA: per Coll de Montcada, Cementiri, Forat del Vent, Cerdanyola, St. Cugat, ctra. de l’Arrabassada, “Rancho El Paso”, La Floresta, Valldoreix i Mira-Sol.
TORNADA: per La Floresta, Rierada, St. Bertomeu, Creu d’Olorda i Barcelona.
SORTIDA: a les 8:00h. de PLAÇA OCELLETS, 75 Qm. /1.370 mts.
Crónica de Xavi:
Ens hem ajuntat set companys en una sortida d’allò més adequada per aquestes dates.
El recorregut ha transcorregut per la serralada de Collserola, accedint-hi pel Coll de Montcada i el cementiri de Collserola, i deixant-la per la Creu d’Olorde i la carretera de Vallvidrera.
La jornada no ha estat d’allò més brillant, les condicions climàtiques i un petit incident en forma d’accident, baixant al Forat cap Cerdanyola, han posat la nota negativa. Una taca d’oli a la carretera ha fet que dos de nosaltres caiguéssim baixant. Afortunadament sense greus conseqüències, encara que amb els pertinents cops i rascades. Malgrat tot van decidir continuar el recorregut com el que són, uns autèntics campions.
El vent i els espessos núvols han estat l’altra nota negativa de la jornada. La pujada al Forat del Vent a fet honor al seu nom amb fortes ràfegues, que ens han anat acompanyant al llarg del matí.
El recorregut en si és ideal per fer-lo qualsevol dia de la setmana en què es disposin d’unes quantes hores lliures, a causa de la proximitat. No per això desmereix que dediquem un matí de dissabte a recórrer les dreceres que enllacen les seves principals carreteres i gaudir dels paisatges d’aquest magnífic parc natural.
Comentarios de calidad, el de Aarón Sebastián a la altura de su grandeza como escalador en la bici, ni siquiera…
Una salida de los Grandes, a destacar: La organización Los invitados Las vistas El buen tiempo El Caloret Las risas…
Sortida molt maca, bona companyia i tota la pesca... Jo com asiduu a la zona, sent una de les rutes…
Resumen de la fabulosa salida de ayer: Que como Pitu no tenía a su pareja habitual (Àngel), montó un trío…
Espectacular recorrido que siempre se disfruta y se sufre un poco.Tolo ya lo ha descrito muy bien,nada más que añadir…