OLIVELLA (URB. MAS MILÀ): 16-3-2013

grup A: OLIVELLA (Urb. Mas Milà) “Bar Rosi” Tel. 93 896 82 42
ANADA: per Zona Franca, El Prat, T2, ctra. de Viladecans, Camí de la Pava,
Castelldefels, Alt de la Maladona, Sitges, Sant Pere de Ribes i Urb. Mas Milà. TORNADA: per Olivella, Alt del Rat Penat, Castelldefels, Autovía, desviació “Filipines”, T2, El Prat, Zona Franca i Barcelona.
SORTIDA: a les 8:00h. de BAUHAUS, 98 Qm. / 960 mts.

Crónica de Xavi:

Molts de nosaltres esperàvem aquesta sortida des de fa temps, pràcticament des que la vam fer al revés. El Rat Penat és en aquesta sortida l’escull més important, el parany del dia.

Ens vam ajuntar catorze al punt de trobada i vam anar rodant amb la calma fins al peu de les costes, tots agrupats. A les costes ens vam començar a dividir en petits grups, es roda més còmode ja que és difícil adaptar-se a un sol ritme durant un perfil tan irregular. En el transcurs de les costes es produeix el primer incident còmic de la jornada, de sobte l’Ivàn veu que de la roda posterior de l’Aris apunta un tros de càmera, quan tot just l’hi adverteix explota com un petard. Vam riure una bona estona mentre es produïa el canvi de càmera.

En el primer reagrupament gaudim de la presència d’Alfred que encara convalescent de la seva bronquitis ens acompanya fins Olivella. Allà decideix tornar per Begues, una mica més d’acord amb el seu estat. Recupera’t aviat, company, que volem gaudir de tu més sovint.
L’esmorzar a la Rosi va estar de primera, són gent molt atenta.

Després de la foto, en què se’ns van colar dos membres de “Sendero Luminoso”, vam fer camí per l’autèntic sender lluminós. Els núvols amenaçants, aportaven al paisatge una llum encisadora. He de dir que des de Olivella, l’ascensió al Rat Penat,
és menys salvatge que la clàssica des de la urbanització. Però no menys dura. És necessari prendre-s’ho amb calma.
A partir del desviament cap a Can Grau i fins a la Plana Novella la carretera es va endurint fins a arribar a puntes del 15%. Hi ha alguns trams de baixada amb desnivells importants en què la bici s’encoratja, però compte, les corbes són bastant tancades i la carretera molt estreta.

A la Plana Novella vaig decidir acompanyar al Jesús durant la part més dura del recorregut, és admirable el d’aquest home, la seva capacitat de patiment sembla no tenir límit. En la seva tercera sortida en nou mesos va poder amb tot.

Les rampes, més llargues i acuitades que les baixades, ens donen percentatges per sobre de les dues xifres en nombroses ocasions, fins arribar a un terrible tram al 20%, en el que et retorces com una serp. Tot acabant el tram, el Paco i el Jaume ens esperen per coronar junts.
Al cim ens trobem a l’Iván que havia pujat fins a la bola i comencem la baixada. Les vistes durant el descens són espectaculars, amb la mar al fons, encara que resulta impossible recrear-se amb elles. El desnivell és tan bèstia que vas cremant pastilla tota l’estona, sempre pendent de la corba que t’espera al final. Arribem tots bé a baix, sense incidències.

Durant la tornada només cal destacar un petit incident al passeig marítim de Castelldefels, quan un impacient conductor va intentar avançarnos de males maneres davant d’una unitat de la policia local, que adonant-se del incident, va fer aturar al vehicle. Els ciclistes no acostumem a tenir coincidències com aquestes i celebrem quan s’esdevenen.

Hem trobat a faltar a les maratonianes i marxosos de diumenge, que esperem que gaudiu al màxim dels vostres objectius.